Una companyia va de bòlit per estrenar un muntatge en un petit cafè teatre. L'empresa esdevé ben aviat una quimera: la meitat dels focus no funcionen, han de compartir escenari amb un monologuista que també vol assajar i, per acabar-ho d'adobar, la sala ha promocionat una comèdia i no una peça seriosa. Explica el gironí Llàtzer Garcia, director de la proposta, que quan fa anys va arribar al Llantiol, el cafè teatre barceloní per excel·lència, la taula de so no funcionava bé perquè el dia abans algú hi havia vomitat al damunt. Les experiències viscudes o escoltades a gent de la professió van ser matèria primera per estructurar, durant tres mesos d'assaig, aquest joc de teatre dins del teatre. LLÀTZER GARCIA, autor i director "'Pel davant i pel darrera', per dir alguna cosa, va una mica per aquest fil d'això: de tot allò que pot aparèixer durant la representació. Aquí és l'hora i quart abans de la representació. És l'últim assaig." No totes les desgràcies vénen de fora. Els membres de la companyia, començant per la directora i acabant per una actriu que només parla amb ella a través d'uns peluixos, són una tropa gens preparada per estrenar res amb cara i ulls. És amb aquest to autoparòdic que l'obra busca la complicitat dels espectadors i llurs rialles. A l'escenari, un repartiment de cares poc conegudes: Marta Aran, Laura López, Guillem Motos, David Ortega i Mima Riera.
El comentari de Victor Giralt Jonama
Després de llegir les crítiques a Girona, esperava més de la comèdia de Llàtzer Garcia. Els actors s’han d’adaptar a la sala i encara són a temps de perfilar millor el ritme dels diàlegs per facilitar el gag. No ho fan malament, però és una companyia molt jove, com la de la ficció.
