Declarat patrimoni immaterial de la humanitat per la Unesco el 2010, el cant de la Sibil·la té origen medieval i s’interpreta tradicionalment en algunes esglésies del país la nit de Nadal. A la ciutat destaquen les representacions de la parròquia de Sant Gervasi (0 h) amb la cantant mallorquina Maria del Mar Bonet, i també la de la parròquia de Santa Maria del Mar (23.45 h), on s’interpreta ininterrompudament des de l’any 1948. En aquesta parròquia, la representació anirà a càrrec de la soprano Àngels Graells i la Coral Sinera, el cor jove dels Lluïsos de Gràcia dirigit per Oriol Castanyer. Després de la peça es farà una lectura de textos de Salvador Espriu i, a continuació, se celebrarà la missa del gall.
Des de fa sis anys, la Catedral de Barcelona també ha recuperat la tradició i aquest any el Cor de Cambra Francesc Valls i la mezzosoprano Eulàlia Fantova interpretaran el cant íntegrament. La novetat és que s’estrenaran les tornades compostes pel músic Xavier Pagès i Corella, i que incorporen aquesta composició del segle XXI a la música medieval.
A la ciutat hi ha dos indrets més on es podrà sentir aquesta peça de teatre religiós: a la parròquia de Santa Maria de Gràcia (23.30 h) amb l’Orfeó Gracienc i la solista Clara Florit, i a l’església de Sant Gaietà (23.35 h), a l’Eixample. En aquest darrer cas, el pare Miquel Bonet, d’origen mallorquí, va decidir recuperar la tradició i va introduir la versió mallorquina del cant a la parròquia als anys 80. La interpretació de la Sibil·la va a càrrec de Rosa Maria Ramírez, que canta acompanyada d’instruments medievals.
Per als qui no tinguin possibilitat de sentir la melodia de cant gregorià aquest dimecres, tenen una altra oportunitat dissabte al Monestir de Pedralbes.
El cant de la Sibil·la és una peça de melodia gregoriana que es va difondre durant l’Edat Mitjana al sud d’Europa -en molts indrets de la corona catalanoaragonesa- i que va ser prohibida pel Concili de Trento. Tot i així, la tradició es va seguir celebrant sense interrupció a Mallorca i l’Alguer (Sardenya), i recentment s’ha reintroduït en algunes esglésies i catedrals de Catalunya i del País Valencià. En la mitologia clàssica les sibil·les eren profetes paganes que tenien la capacitat d’encertar el futur amb l’ajuda dels déus mitològics i, en aquest cas, narren la proximitat de la fi del món.
