(ACN) Catalunya va perdre 100 cinemes des de l’any 2000 fins al 2020, segons una anàlisi de l’ACN a partir dels anuaris estadístics del departament de Cultura de les últimes dècades. Les dades, encara no disponibles per aquest any i el passat, reflecteixen que el 2000 hi havia 237 cinemes arreu del país, i que la xifra no ha parat de baixar des de llavors fins els 137 de fa dos anys, un 42 % menys. El número de sales ha patit un retrocés del 18 % des del 2010, i ja fa anys que quatre comarques no en tenen cap: l’Alta Ribagorça, el Pallars Sobirà, la Segarra i el Pla de l’Estany.
La comarca del Barcelonès té 26 cinemes
Entre el 2000 i el 2005, 45 cinemes van desaparèixer a Catalunya. La xifra es va estabilitzar en els següents cinc anys, però a partir del 2011 els tancaments es van succeir fins arribar als 137 del 2020. Si bé la caiguda mitjana en les últimes dues dècades se situa en el 42 % a Catalunya, supera el 50 % a set comarques. En el cas del Barcelonès, des del 2000 s’ha passat de 57 cinemes a 26. La segona comarca que en té més és el Baix Llobregat, que ha passat de 13 a 11, un decreixement més lleu.
Pèrdua de 10 milions anuals d’espectadors per any
Un dels motius de la tendència a la baixa en l’oferta de cinemes és la caiguda d’espectadors, com indica el president del Gremi de Cinemes, Camilo Tarrazón, en declaracions a l’ACN. De fet, el 2001 les sales de cinema tocaven sostre amb 31,8 milions d’entrades venudes a Catalunya, però la dada va caure en picat durant la dècada fins als 20 milions. Tarrazón justifica la situació actual com a conseqüència de dos fenòmens que s’han produït els últims vint anys: la pirateria i la irrupció de les plataformes. “Es va trobar la manera de consumir legalment però, malgrat això, els números no són millors”, constata.
Barcelona, l’excepció
El responsable del gremi creu que es camina cap a una polarització: d’una banda, les grans sales, que ofereixen al públic molts passis i aposten decididament per estrenes comercials, i les sales independents, amb circuits d’autor que congreguen un públic molt cinèfil. La part de públic que queda “entremig” d’uns i altres és la que s’han endut les plataformes, esperonades en gran part per la pandèmia. Constata que ha desaparegut l’oferta de cinema als centres de les ciutats i es concentren a l’extraradi, a excepció de Barcelona, que és un “oasi” respecte la “irregularitat” en la distribució de sales a Catalunya.
