El Gran Teatre del Liceu tanca temporada amb una col·laboració entre dos grans de l’escena i la música amb projecció internacional: Calixto Bieito, que en signa la posada en escena, i Jordi Savall, responsable de la versió musical i de la direcció. A escena, encapçalen el repartiment Julie Fuchs (Poppea), Magdalena Kožená (Ottavia), David Hansen (Nerone) i Xavier Sabata (Ottone).
‘L’incoronazione di Poppea’, de Claudio Monteverdi, es va estrenar per primer cop el 1643 a Venècia, quan l’òpera s’estava consolidant com a gènere. Era la primera que feia protagonistes personatges històrics i relegant déus i nimfes en un segon lloc. Es tracta d’un relat de lluites pel poder amb el sexe com a moneda de canvi a l’antic imperi romà. Un triangle amb l’emperador Nerone, casat amb Ottavia però amb Poppea com a amant, una dona disposada a tot per ser coronada i desplaçar Ottavia.
“Reality show”
Fidel al seu llenguatge trencador, Calixto Bieito trasllada l’acció a un plató televisiu, amb càmeres filmant en directe. Un espectacle de telerealitat que accentua l’hedonisme narcisista i exhibicionista dels personatges. En roda de premsa, Jordi Savall va elogiar la feina de Bieito, però en va criticar alguns moments de la versió escènica per excés de violència.
Savall dirigeix l’orquestra Le Concert des Nations des d’un fossar circular situat a l’escenari, on també s’asseuen alguns espectadors, en una escenografia austera però presidida per immenses pantalles. Segons el contratenor Xavier Sabata, és una producció despullada i, fins i tot impúdica, “que t’obliga a estar molt exposat, amb les càmeres a sobre fent primers plans”.
