El 3 de novembre del 1994 va néixer Barcelona Televisió, ara betevé, amb vocació d’estar a peu de carrer. I ho fa gràcies a la suma de tres factors clau: la il·lusió de joves professionals, la unió de l’esforç de les televisions de districte i el suport econòmic de l’Ajuntament de Barcelona. Tot plegat, amb la idea de dotar la ciutat d’un mitjà de comunicació públic a l’abast de la ciutadania.
Una estrena cuinada per un planter de professionals de recorregut com Enric Calpena, Pep Vilar, Toni Esteve, Joan González i Xavier Capdevila, que va arribar amb la primera emissió, el Barcelona notícies, presentat per Isabel Gaset, una oferta informativa que es va fer realitat gràcies a la feina d’un equip de 18 persones i l’aportació de les notícies diàries de les televisions de districte, les quals dominaven i coneixien com ningú el territori. Una redacció tot terreny es movia en metro amunt i avall amb les càmeres a l’espatlla, el que es considerava l’ADN betevé: equips dinàmics que trepitgen carrer per trobar notícies a cada racó de la ciutat. La programació modesta es completava amb debats d’actualitat conduïts per professionals reconeguts que s’estrenaven en aquest format, com ara Gemma Nierga, Josep Maria Bachs, Xavier Sardà i Josep Cuní. Informatiu, debats i entrevista, un espai de conversa i reflexió amb Joan Barril com a mestre de cerimònies, un mestre que va signar més de 2.300 programes.
L’univers creatiu de BTV
Tres anys més tard, amb l’impuls creatiu del cineasta Manel Huerga, es va apostar per la creativitat obrint el mitjà a noves expressions audiovisuals, que encara resten en l’imaginari col·lectiu, una creativitat sense límits també en els continguts amb agendes culturals en tots els idiomes i amb propostes tan agosarades com els monòlegs de Carles Flavià a Qualsevol nit pot sortir sol, el format cultural Agenda de BTV, els informatius en llengües estrangeres Info idiomes o el magazín Hola Barcelona. Propostes amb personalitat com les píndoles temàtiques a qualsevol hora del dia, la mítica peixera sense fi i un giny participatiu com el videomaton, que permetia enregistrar missatges de vídeo per a la tele, en una època, recordem-ho, en què els mòbils, encara no tenien càmera. Una proposta que va aprofitar la cadena per fer el Videomaton Show conduït per Imma Sust i Joan Spin, un programa irrepetible que va tenir la seva continuïtat a No tenim criteri.
Des de setembre del 1998 i fins al 2009, BTV va recuperar la capçalera digital del Diari de Barcelona, el més antic de la premsa continental europea (1792). La capçalera es va traspassar a la UPF l’any 2019 i l’aposta digital del mitjà es va centrar en el portal de betevé. El 25 de setembre del 2014 es van iniciar les emissions de Barcelona FM, la ràdio de betevé. La primera veu que vam sentir va ser la de la periodista Núria Ferré.
Planter betevé
I com passa amb l’estrena d’un mitjà de comunicació, betevé es va convertir en l’escola de periodistes que després han estat referents d’altres mitjans, com és el cas de Raquel Sans, Carles Prats, Cristina Puig, Òscar Andreu, Roger Escapa, Xantal Llavina, Marc Calderó, Ruth Jiménez, Samanta Villar ...
Aquest planter sempre ha estat acompanyat de professionals de renom que han ajudat a fer escola a través dels programes d’autor com La tarda, amb Elisenda Roca i Adam Martín; El concurs, de Constantino Romero; Telemonegal, de Ferran Monegal; Ciutat oberta, de Glòria Serra; BCN 080, amb Antonio Franco i Cristina Vicente; Einstein a la platja, Respira i Terrícoles, de Lluís Reales; l’ecosistema cultural a l’Àrtic d‘Anna Pérez Pagès i Flora Saura; Qwerty, de David Guzmán; Saló de lectura, d’Emili Manzano i Marina Espasa; espais de cine com La Cartellera, Última sessió, Clàssics o Barcelona i acció amb experts com Carles Mir, Jaume Figueras, Núria Vidal i Marta Armengou ; La porteria, de Pitu Abril; Barcelona: ciutadans en temps de guerra 1936-1939, amb Manuel Campo Vidal; Les notícies de les 10 i Notícia oberta de Xavier Muixí; Connexió Barcelona presentat per Josep Maria Bachs, Ferran Vergés i Emma Quadrada; l’Ou com balla amb Iu Forn; la tertúlia de La Rambla, de Daniel Domenjó; El pla Sardà, amb Xavier Sardà i l’humorista Pep Plaza; El temps del Picó, amb Alfred Rodríguez Picó, i La família barris, presidida per Brigitta Lamoure.
Amb betevé va començar tot
El planter de betevé no només es nodreix de professionals del periodisme, el cinema ha estat una marca de la casa amb guionistes de luxe com el director de cine Cesc Gay i l’actriu Àgata Roca. Tanmateix, hi ha una fita que mereix una menció especial: Juan Antonio Bayona va aconseguir el finançament de la seva primera pel·lícula, L’orfenat, gràcies a l’acreditació de betevé. El director de cine de la Trinitat Vella era reporter del programa de TV Clot Por la kara al Festival de Sitges l’any 1996 i va entrevistar Guillermo del Toro. Aquella trobada va ser la llavor d’una amistat que ha perdurat en el temps i que li va permetre rodar el primer llargmetratge.
A banda de la trajectòria cinèfila, gràcies a la videoteca s’ha pogut reproduir el passat activista d’alguns polítics que han marcat la història més recent. Parlem de Jaume Collboni, Ada Colau, Pere Aragonès, Salvador Illa i Carles Puigdemont.
Per primera vegada a betevé
Polítics de la Plaça de Sant Jaume
La videoteca, el nostre tresor
El mitjà de comunicació públic de Barcelona compleix la trentena posant l’accent en la recuperació de la videoteca per recordar el passat més recent de la ciutat. Històries quotidianes, paisatges urbans i notícies que han marcat la història recent de la ciutat veuen la llum durant aquest any per analitzar els canvis en àmbits com la cultura, el medi ambient, l’esport, l’urbanisme, la protesta, la ciència, la tecnologia i l’activisme.
