La paraula esdevé obra i l'espectador, lector. Art and Language vol estimular la reflexió del públic a través dels mots, convertits en matèria primera d'aquesta proposta artística. Però les paraules no s'utilitzen aquí de forma poètica, sinó més aviat com a objecte, amb el rerefons que les idees poden convertir-se en art. La mostra barreja treballs de diferents artistes, englobats en un col·lectiu transcendental per a l'art contemporani, i en la revista que porta el mateix nom. BARTOMEU MARÍ, director del MACBA "La revista és un mitjà de comunicació no només per difondre el pensament i el debat, sinó que pot ser espai d'exposició, un altre tipus d'espai on presentar l'obra." Una publicació que té molta presència en la mostra, juntament amb vídeos, escultures, mecanoscrits o microfilms. Una barreja de formats que es vincula amb la barreja estilística del col·lectiu: els membres d'Art and Language rebutgen els moviments artístics i es mostren crítics amb els corrents i les polítiques culturals. BARTOMEU MARÍ, director del MACBA "Art and Language rebutjava convertir-se en un moviment perquè formen part de fenomens de moda, apareixen i desapareixen, aquesta no era una opció vàlida per aquest grup d'artistes." Algunes d'aquestes obres no s'han exposat des dels ays 60 perquè estaven en arxius o eren propietat dels artistes. Treballs inèdits d'un moviment que encara és vigent i continua reflexionant sobre el paper de l'escriptura en la pràctica de l'art.
El paper de l’escriptura en la pràctica artística
Les paraules són la matèria prima de la mostra del MACBA “Art & Language incomplet”, una exposició que fa un retrat ampli del col·lectiu Art and Language. Fundat l’any 1968 a Anglaterra per Terry Atkinson, Michael Baldwin, David Bainbridge i Harold Hurrell, el col·lectiu va arribar a tenir més de 30 integrants. El director del MACBA, Bartomeu Marí, explica que el grup “rebutjava convertir-se en un moviment” ja que els consideraven “fenomens de moda que apareixen i desapareixen”, una opció que no veien vàlida.
L’exposició aplega més de 500 obres en diferents formats, des de targetes, proves d’impremta o vídeos fins a microfilms. Moltes de les peces són inèdites i no s’exposaven des dels anys 60 perquè formaven part d’arxius o col·leccions privades dels artistes; a més, una bona part procedeixen de la revista creada per ells mateixos, ‘Art-Language’ (1969-1985), que reflexionava sobre l’art conceptual. De fet, Marí explica que la publicació esdevé “un mitjà de comunicació no només per difondre el pensament i el debat, sinó que pot ser espai d’exposició, un altre tipus d’espai on presentar l’obra.”
El MACBA destaca que el treball del col·lectiu és “una de les pràctiques més complexes i bel·ligerants de la segona meitat del segle XX” i també una plataforma important de producció teòrica. Precisament, la mostra intenta descriure la xarxa intel·lectual formada pels artistes que sempre han criticat les polítiques culturals de l’art contemporani.
