Josep Guinovart va néixer a Barcelona però el seu cor i la gran immensitat de la seva obra eren a Lleida, més en concret a Agramunt, on va viure de petit la Guerra Civil Espanyola, que va marcar profundament el seu art. Allà hi ha el seu centre neuràlgic, l’Espai Guinovart. Ara es commemoren els 10 anys de la seva mort amb 15 exposicions dins i fora de Barcelona.

La Fundació Privada Espai Guinovart Agramunt vol commemorar els 10 anys de la mort de Josep Guinovart, el 12 de desembre. Ara, una dècada després, l’obra de l’artista es podrà veure en més de 15 espais, molts a Barcelona, que serà de fet on finalitzarà i on culminarà l’Any Guinovart amb una gran retrospectiva de l’artista a la Fundació Vila Casas, a principis del 2019.

Un homenatge que engega aquest mes de desembre amb la mostra “Temps de cartells” a l’Harmonia, el Museu de l’Hospitalet. L’exposició donarà pas a més mostres i escenaris com l’Institut Francès de Barcelona, que acollirà “Guinovart le parisien”, amb les obres que va fer durant l’estada a París l’any 53. El FAD presentarà a la primavera “Dissenys impossibles”, amb objectes de disseny industrial reintrepretats per l’artista, també serà protagonista al Museu de la Música amb els estils musicals que van inspirar l’obra de Guinovart. Seran exposicions que aniran més enllà de la nostra ciutat per repartir-se a altre escenaris de Catalunya per fer un homenatge a l’obra i a l’artista.

Qui era Guinovart?

Pintor i gravador reconegut internacionalment, Guinovart va ser una de les veus més personals del panorama artístic del país. Lligat en un primer moment al grup Dau al Set, i més tard un dels fundadors del grup Tahull -juntament amb Jaume Muxart, Antoni Tàpies i Joan Josep Tharrats-, Guinovart es va donar a conèixer molt especialment per les seves pintures murals, decoracions teatrals, cartells i il·lustracions.

A partir d’una primera etapa figurativa, l‘obra de Guinovart va evolucionar cap a una temàtica de caràcter social i amb tendència al muralisme, molt marcat pels corrents abstractes i l’informalisme. El 1957, utilitzant recursos com la incorporació d’objectes, Guinovart es va iniciar en l’àmbit del collage i utilitza materials com fustes cremades, caixes i bidons, entre altres,  sempre en diàleg amb el seu entorn vital, la natura, el camp i la terra. Part d’aquests records són als camps d’Agramunt, on va viure amb la seva família els bombardejos de la Guerra Civil quan tenia 10 anys.

Guinovart es va formar a la Llotja, posteriorment l’any 1952 una beca de l’Institut Francès el va permetre viatjar a París, on va conèixer l’obra de Matisse i Cézanne, i moviments com el cubisme. Guinovart  va rebre el 1982 el Premi Nacional d’Arts Plàstiques per part del Govern espanyol i pel Departament de Cultura de la Generalitat el 1990. L’artista va néixer l’any 1927 i va morir el 2007 a Barcelona.