La batuta enèrgica de Lluís Cabal donava ahir les darreres instruccions als músics abans d'aixecar el teló. Ell és qui lidera Més Sarsuela, una companyia que integren també 30 cantaires. I ell és qui vindica, amb aquesta 'Antologia de la sarsuela' que es presenta al Condal, un gènere sovint insultat. LLUÍS CABAL, director musical "És gran música. Les bones sarsueles són obres d'una qualitat extraordinària, que estan pagant aquesta etiqueta de rància, fins i tot de franquista... de madrilenya. És veritat que hi ha un gènere de sarsuela ambientat a Madrid, però no només hi ha sarsuela madrilenya." Lloll Bertran és la mestre de cerimònies de l'espectacle. El seu personatge relliga els diversos fragments de sarsuela amb un mínim fil argumental al voltant del cafè de l'Edèn, un cafè que, per cert, va existir a la Barcelona de fa 80 anys. LLOLL BERTRAN, actriu "És una diva que torna triomfal d'unes actuacions a Europa a casa seva, Barcelona, i vol fer una companyia pròpia. Aleshores decideix fer un càsting." La soprano Alícia Ferrer, el baríton Manel Esteve i el tenor Vicenç Esteve són les veus solistes dels fragments més representatius de les obres més populars del gènere, com aquest 'El barberillo de Lavapiés', que interpreta el baríton. L'antologia roman en cartell fins al dia 17, amb possibilitat d'una setmana de pròrroga. Però el gènere seguirà viu al Condal perquè entre el 26 i el 31 de juliol la mateixa companyia, sense la Lloll, escenifica 'Cançó d'amor i de guerra', probablement la sarsuela catalana més emblemàtica.
