Aquestes projeccions abstractes i tridimensionals són el treball del britànic Anthony McCall. Tenen l'origen en el cinema d'avanguarda dels anys 70 del qual aquest artista en va formar part. L'objectiu principal no és projectar vídeos o únicament imatges, sinó dibuixar volums a partir de la mateixa llum i el fum. GLORIA MOURE, comissària de l'exposició "A través del trabajo con la luz, de la proyección de la luz crea espacios casi escultóricos porque los sientes en el cuerpo. Son dibujos que tienen un imperceptible movimiento pero que es como una condensación del tiempo." Aquest paisatge d'escultures etèries que muten constantment té un cert aspecte de veles en moviment o de bosc de llums que genera un ambient relaxant i íntim. La instal·lació deixa via lliure al visitant perquè la interpreti i també perquè hi interactuï, canviant-la. GLORIA MOURE, comissària de l'exposició "Ya no es solo una cuestión de contemplación visual como pueda ser un cuadro. Es como es el arte contemporaneo, el empujar al espectador a ser parte de la obra. El artista, francamente, es de los que marcan el arte contemporaneo." La mostra també recull una sèrie d'esbossos i proves de McCall que ja ha exposat a museus com el MoMA, la Tate Gallery o el Pompidou.
L’exposició “Solid light, performance and public projects” destaca, com el seu nom indica, per les projeccions de llum sòlida. Es tracta d’unes instal·lacions fetes amb projectors de llum i fum que creen formes abstractes. Són una mena d’escultures etèries i nous espais amb un component estètic. Les obres es mouen lleugerament, com les veles d’un vaixell que van canviant de forma. L’artista les va idear pensant a gaudir-ne contemplant-les, però també perquè els visitants hi interaccionessin tocant-les i caminant-hi a través. D’aquesta manera, la forma de les llums canvia, i l’obra i el visitant acaben sent un tot.
