Un dels personatges del món de la música més originals del país mereix més d'una nit al petit Espai Lliure, però la tònica del Grec d'enguany és que els espectacles facin estades molt breus. L'aristòcrata bohemi ja feia cantar el públic a la primera cançó. Vilallonga va ser més loquaç i sardònic que mai, tot i que "a priori" l'espectacle tenia un format menys teatral que l'exquisit 'Corazón-lengua' de fa tres anys. La família ha crescut amb la incorporació d'un altre músic d'alta volada, el contrabaixista Jordi Gaspar, que se suma als habituals i immensos Pau Figueres a la guitarra, Roman Gotwald a l'acordió i el violí i Pep Pasqual, el multiinstrumentista que cada vegada sorprèn amb un nou invent. A l'espectacle reapareixen alguns moments antològics d'espectacles anteriors, però per sort va regalar també alguna novetat que donarà cos a la propera entrega discogràfica, de títol 'Piratéame baby', com l'espectacle. Va dedicar el tema homònim a Anton Reixa, president de la Societat General d'Autors. Vilallonga considera que el veritable pirateig és el plagi o la mala imitació. ALFONSO VILALLONGA, músic i cantant 'És una època on sembla ser que més que creació original es tracta de... aviam qui copia millor allò que fa un altre, d'alguna manera....Jo crec que el pirateig és més ample." En dues hores el públic va poder gaudir de l'Alfonso Vilallonga més cabareter i seductor: cantant, poeta, humorista, ballarí...

El comentari de Victor Giralt Jonama:

Una nova lliçó de versatilitat escènica i uns còmplices de viatge enormes. Una altra “cucada de gurmet” que passarà gairebé inadvertida. Llàstima. Suposo que al nou baró de Maldà ja li està bé ser underground. Quina necessitat té de ser popular? Sospito que no en té cap.