S’ha presentat al Museu Picasso ‘La gent del carrer Montcada. Una història de Barcelona (segles XIII a XVIII)‘, de l’arquitecte i historiador Albert Garcia Espuche. En dos volums i més de mil pàgines, estudia la vida i les activitats de famílies i nissagues que, al llarg de cinc segles, van habitar el carrer de Montcada. “Per les seves característiques, la història del carrer de Montcada és la de Barcelona i la de Catalunya”, afirma Garcia Espuche.
El llibre és, de fet, fruit d’una recerca de 40 anys que li ha servit per escriure altres títols ja publicats sobre Barcelona en els segles XVI, XVII i XVIII, com ‘La ciutat del Born’, l’estudi que més directament es relaciona amb el que ara presenta. Abans d’escriure ‘La gent del carrer Montcada’, Garcia Espuche havia regirat ja més d’un milió d’actes notarials, la font principal per conèixer la societat i l’economia de l’època.
Desfent tòpics sobre el carrer de Montcada
Per a aquests dos volums, l’autor ha consultat recomptes medievals de caps de foc, el cadastre borbònic de 1716, la documentació de la Canonja de la Seu de Barcelona, més de 150 capítols matrimonials, més de 400 testaments i més de 250 inventaris “post mortem” (de difunts). “He hagut de consultar tots els inventaris ‘post mortem’ de Barcelona. Era l’única manera de saber quins vivien al carrer de Montcada”, explica l’historiador.
Amb aquest exercici de microhistòria minuciós, Garcia Espuche desfà alguns tòpics. El més important: que el carrer de Montcada no va ser un reducte de l’alta aristocràcia i que no hi havia palaus. “Que algú, a posteriori, hagi anomenat ‘palau’ un edifici del carrer em sembla admissible, però cap habitant del carrer de Montcada hauria afirmat, a l’època, que vivia en un palau. Els palaus eren de reis, de virreis o bisbes”, argumenta Garcia Espuche. “El que hi havia eren grans cases, sovint per agregació d’habitatges, en els quals hi havia gent de diversa condició”.
L’historiador sosté que al carrer hi havia nobles i homes honrats, “però no vivien de rendes”, afirma. L’estudi defensa, finalment, que el carrer de Montcada va ser un centre neuràlgic del desenvolupament social i econòmic de la ciutat. I també que era molt divers tant des del punt de vista social com econòmic. “En el mateix edifici on vivia una família notable hi podia haver una taverna”, conclou.
