(ACN) El govern municipal de l’Ajuntament de Barcelona ha proposat concedir les Medalles d’Or de Barcelona al Mèrit Cultural als dibuixants Francisco Ibáñez (Barcelona, 1936) i Miguel Gallardo (Lleida, 1955). La proposta ha passat aquest dimecres el primer tràmit, l’aprovació per la Comissió de Presidència, Drets de Ciutadania, Participació, Seguretat i Prevenció, i ha de ser ratificada pel plenari del 25 de febrer. Amb el reconeixement, la ciutat vol distingir dos creadors referents en el món del còmic i els vol agrair la seva aportació al teixit cultural i a la imatge de Barcelona al món.
100 milions d’àlbums venuts amb els personatges d’Ibáñez
El reconeixement a Francisco Ibáñez vol distingir la seva “incansable i intensa trajectòria creativa, com a referent del món de l’humor i del còmic al país”. Ibáñez va començar a desenvolupar des de molt jove una gran afició pels còmics i el dibuix. La primera publicació d’un dibuix seu va arribar quan només tenia 11 anys, a la revista ‘Chicos’. El 1957 va començar a col·laborar amb l’Editorial Bruguera. El gener del 1958 es va publicar la primera sèrie de ‘Mortadel·lo i Filemó’ a la revista ‘Pulgarcito’, els seus personatges més icònics.
Entre 1957 i 1963 va començar una etapa en què anirà fixant el seu estil propi dins de Bruguera, creant infinitat de personatges i adaptant algunes de les seves millors sèries per a les diferents revistes i tebeos de l’editorial: ‘La familia Trapisonda’ (‘Pulgarcito’, 1958), ’13, Rue del Percebe’ (‘Tío Vivo’, 1961), ‘El botones Sacarino’ (‘El DDT’, 1963), ‘Rompetechos’ (‘Tío Vivo’, 1964) o ‘Pepe Gotera y Otilio’ (‘Tío Vivo’, 1966). Ibáñez té més de 100 milions d’àlbums venuts i és un dels humoristes gràfics espanyols més prolífics i reconeguts.
Gallardo, el creador del quinqui Makoki
De la seva banda, el govern municipal concedeix la Medalla d’Or al Mèrit Cultural a Miguel Gallardo “per la seva contribució a la memòria gràfica d’un moment crucial en la història de la nostra ciutat, i de tot el país, per anar més enllà i saber transmetre la més senzilla realitat —sovint reflex de les crueses de la nostra vida quotidiana— a través d’una gran sensibilitat plasmada en les seves il·lustracions i, sobretot, per la seva generositat i compromís, sempre presents en la seva obra”.
Gallardo és el creador de Makoki, juntament amb Felipe Borrayo i Juan Mediavilla, un quinqui escapat del frenopàtic que es va acabar convertint en una icona underground que va deixar un rastre important en la generació dels 80. També destaquen els treballs fets a partir de les seves pròpies experiències vitals. És el cas d”Un largo silencio’ del 1997, fet a partir del relat vital del seu pare viscut durant la Guerra Civil o la dictadura, o ‘Algo extraño me pasó camino de casa’ (‘Astiberri’, 2020), un relat autobiogràfic en què tracta amb humor i perplexitat el descobriment i el tractament del tumor cerebral que actualment el manté allunyat de la seva activitat més pública. La dimensió autobiogràfica també és present a ‘María y yo,’ primer en forma de llibre i posteriorment de pel·lícula, en què explica la seva filla Maria, que pateix autisme.
