La plaça del Poble Gitano ja té acabat el mural de grans dimensions de l’artista Rock Blackblock, que vol ser un homenatge a la memòria del barri. Han estat 17 dies de jornades molt llargues treballant amb grua per pintar dues façanes de la residència d’avis, que fins ara estaven vandalitzades amb pintades i grafits. En una banda hi surten dos nens dels anys 60 i a l’altra part de l’edifici hi apareix una castanyera, inspirada en una antiga fotografia de Gràcia.
El mural forma part del projecte de l’artista Murs de Bitàcola i acostuma a basar-se en fotografies de Jacques Léonard. En aquest cas també s’ha inspirat en la fotografia cedida pel Taller d’Història de Gràcia d’una castanyera del fons fotogràfic del gracienc Josep Barrillón.
D’aquesta manera es dona per acabada la reforma de la plaça, que s’ha fet en dues fases i es posa punt final als nombrosos grafits a la zona. La primera es va inaugurar al febrer de l’any passat i va consistir en reubicar i renovar el pipicà, la petanca i la zona de jocs infantils. Ara ha acabat la segona fase, que ha millorat la zona d’estada i els accessos a la plaça i, com a colofó final, s’hi ha pintat aquest mural de grans dimensions. Ara queda plantar-hi el verd, però per raons de la sequera s’haurà d’esperar una mica més. Es preveu fer la inauguració en els propers dies.
Pintant acompanyat del veïnat
El muralista Roc Blackblock va rebre la proposta de fer una intervenció artística per posar la façana en condicions i, per fer-ho, va voler buscar un fil conductor que tingués relació amb el barri però també amb els usuaris de la residència que ha pintat. De fet, explica, “són fotografies antigues de canalla, que ara podrien ser els avis que viuen a la residència perquè són fotografies dels anys 40-50-60″.
L’artista destaca que la creació d’aquest mural ha estat un procés molt bonic. “He tingut molta relació amb els veïns perquè han anat veient com evolucionava la feina i crec que la rebuda ha sigut bona. També he tingut molta complicitat i suport de les treballadores del centre, i dels avis i àvies tant del centre de dia com de la residència que a poc a poc des de les terrasses i des dels diversos espais em veien aquí deixant-m’hi la pell cada matí”.
