El videojoc és un sector que, com a indústria, ja mou més diners que altres tant històricament consolidats com el cinema. Un pastís que, de mica en mica, va mossegant una porció més gran el món del videojoc retro. Una d’aquestes evidències s’ha vist aquest dissabte a la Fabra i Coats de Sant Andreu, amb la celebració de la primera Retromaniac Arcandreu, un certamen dedicat a recordar vidiojocs, consoles i màquines d’arcade —molt populars als salons recreatius. “El 10 % de la facturació del sector arriba des del món retro“, assegura l’Elu Tortosa, organitzador de la trobada. Una dada que “va en augment”, sobretot perquè “no només interessa els nostàlgics, sinó a joves que volen descobrir”, reconeix.
Ho saben bé botigues com Iron Game, que cada diumenge té parada al Mercat de Sant Antoni, un dels punts on més mercat de segona mà hi ha a la ciutat d’aquesta mena de productes. En Miguel Domíngez, un dels treballadors de l’establiment, afirma que “un diumenge, de mitjana, podem vendre videojocs per valor d’entre 800 i 1.000 euros“. Una altra empresa que també es guanya bé la vida és Brico Game, dedicada a fabricar màquines d’arcade. “Les fabriquem des de zero, i les venem a particulars que se les instal·len a casa seva“, reconeix en Daniel Ramírez, que confessa que “en un any podem facturar entre 120.000 i 180.000 euros“.
Del miler de visitants, hem trobat els dos perfils més comuns: jovent i no tant joves: “El meu primer ordinador va ser un Amiga”, recorda un dels visitants més veterans, mentre que un infant, acompanyat del seu pare, confessa que “el meu pare m’ha dit que aquests videojocs eren molt divertits”, tot referint-se a l’Iron Man, de carreres de cotxes en circuit.
