La imaginació d’Isaac Asimov va crear un futur on els robots conviuen amb les persones sotmesos a tres lleis. No poden fer mal a éssers humans, han d’obeir les ordres i han de prioritzar aquestes dues lleis per sobre de la seva pròpia existència.
Aquest món és encara ciència-ficció però el Parlament Europeu deu considerar que no hi som tan lluny. La Comissió d’Assumptes Jurídics creu que la Unió Europea hauria d’implantar normes de seguretat, ètiques i legals per evitar que la progressiva evolució de les intel·ligències artificials entri en conflicte amb el respecte dels drets humans.
“La intel·ligència artificial ha assolit fites molt grans en qüestions molt especialitzades”, explica Pablo Jiménez, cap de departament de l’Institut de Robòtica de la UPC. “Hi ha robots, per exemple que guanyen al pòquer, però en canvi on estan molt lluny de nosaltres és en el tema del sentit comú”, afegeix.
Crear una consciència artificial semblant a la humana és, segons Jiménez, ara per ara utòpic. Però no ho és pensar en robots assistencials, tècnics, socials, etc.
Al Parlament Europeu el preocupa, per exemple, que amb el pretext de protegir humans els robots puguin restar llibertats, que violin la privacitat, que generin massa empatia emocional o que contribueixin a l’alienació de les persones. També aconsella un codi ètic que es restringeixin els implants tecnològics sobre els humans, els anomenats cíborgs.
Són molts els organismes i empreses que aposten per la robòtica i hi dediquen grans pressupostos. A la NASA treballen, per exemple, en humanoides astronautes i l’empresa Boston Dynamics s’estan especialitzant en robots mòbils espectaculars.
