Són joves sobradament preparats per crear tota mena de programes i aplicacions per a mòbils. Alguns són a la seva ciutat, Barcelona, però molts han vingut des d’arreu d’Espanya i també de Portugal o de la República Txeca, per exemple. Han arribat al Convent dels Àngels, s’han posat la samarreta blava de la FinAppsParty, han presentat per equips la seva idea de nova aplicació i tenen 24 hores per fer-la realitat. Uns tutors tecnològics i d’altres especialitzats en projectes de negoci els orienten i ajuden durant el procés. Aquest dissabte, un jurat triarà els tres millors projectes. L’equip guanyador s’endurà un premi de 6.000 euros, el segon de 3.000 i el tercer, 1.000 euros.
De fet, però, el principal al·licient per participar en una hackató com aquesta és l’oportunitat de desenvolupar una aplicació que CaixaBank o la seva obra social pot acabar aprofitant. D’anteriors edicions van sortir algunes de les aplicacions mòbils més avançades de La Caixa, com algunes per pagar amb el sistema “contactless”, o targeta sense contacte. El director de mòbils de La Caixa, David Urbano, explica que les condicions per participar a la festa permeten que tant el banc com els joves creadors puguin acabar de desenvolupar i explotar comercialment les aplicacions que s’hi creen. Podran fer-ho junts o per separat. Però en alguna ocasió l’entitat no només ha aprofitat la idea o el disseny de l’aplicació sinó que ha acabat encarregant el desenvolupament fins al final a l’equip que ha participat al concurs.
L’espai està perfectament condicionat per treballar-hi tot el dia i tota la nit: una taula amb connexions per a cada equip, impressores 3D, menjar i begudes per recuperar forces, un espai per a les reunions amb els tutors i un altre de relax on poden jugar al tennis de taula. Enguany tots els equips han rebut també un equip de treball format per un microcontrolador (Raspberry Pi), sensors, actuadors i material de connexió. El motiu és que, en aquesta edició de la FinAppsParty, totes les aplicacions de mòbil s’han de connectar i aprofitar les dades d’alguna mena de dispositiu físic. L’any passat, els equips ja van treballar amb dispositius portables. Ara que CaixaBank ja permet fer pagaments amb polseres “contactless” o localitzar oficines amb el rellotge, els joves desenvolupadors poden connectar les seves aplicacions a qualsevol mena de dispositiu, creat o simulat a partir del paquet que els han donat.
Per exemple, l’equip de l’Alberto Rodríguez fa una app amb la qual els clients de CaixaBank podrien saber si hi ha cua per ser atesos personalment a les oficines més properes. El temps d’espera es calcula a partir de sensors que detecten l’entrada i sortida de persones de l’oficina, i quant de temps hi han estat. “El que més molesta els clients és haver d’esperar massa perquè els atenguin”, diu. L’equip d’en Daniel Torre-Milans vol facilitar la compravenda de moneda virtual com els bitcoins amb el mòbil, el compte i els caixers de CaixaBank. El del Marc Martí està desenvolupant un sistema de reconeixement dels bitllets que permetria als bancs saber per on es mouen els diners en efectiu i, d’aquesta manera, organitzar millor la xarxa de caixers automàtics.
No totes les aplicacions que es desenvolupen a la FinAppsParty són estrictament financeres. Els joves saben que el grup La Caixa no és només un banc, sinó que també ven assegurances, per exemple. El Marc Fernández explica que l’app de domòtica i seguretat que està desenvolupant el seu equip podria resultar un valor afegit per a les assegurances de casa. Aquest equip ja va participar a la FinAppsParty de l’any passat i van quedar tercers. Enguany hi tornen amb l’objectiu de guanyar, com tots, però subratllant que es tracta d’una experiència molt interessant per obrir-se camí com a nous professionals d’aquest sector.
L’Obra Social de CaixaBank també podrà interessar-se pel lector de productes per a cecs que desenvolupa a la FinApsParty un equip portuguès. Un dels seus integrants, Bruno Silva, explica que els invidents podrien fer servir el mòbil per llegir en Braille tota la informació d’un producte que trobin al supermercat, incloent-hi la temperatura o la humitat per saber -en el cas dels productes frescos- si està en bon estat. Un altre equip portuguès, el del João Marx, està fent una aplicació de seguretat per a ciclistes, que els permetria detectar altres vehicles a la carretera, informar-los de la seva trajectòria i avisar una ambulància en cas d’accident.
L’equip de l’Héctor Anadón vol connectar el mòbil amb la pantalla del televisor perquè els nens puguin compartir amb d’altres els videojocs que fan servir al seu terminal. L’orientació d’aquesta FinAppsParty és crear serveis atractius per al públic més jove i, de fet, tots els equips que hi participen han de comptar almenys amb un integrant de l’anomenada “generació mil·lennial” (nascuts entre 1980 i 1997). Efectivament, la capella del Convent dels Àngels està plena aquesta nit d’informàtics realment joves, amb una aclaparadora majoria del sexe masculí. De fet, de noies només n’hem comptat tres, entre els 105 participants. Una d’elles, la portuguesa Silvia Bessel, diu que “és molt bo comptar amb una dona en aquest context, perquè no som diferents dels homes però tenim una perspectiva diferent i combinar-les ens converteix en un equip guanyador”.
