Quan parlem de nanomaterials, parlem de partícules molt petites, invisibles a l’ull humà però que introduïdes en diferents materials poden canviar les propietats. Per exemple, si s’apliquen al plàstic aquest pot ser molt més resistent, o al tèxtil fa que aquest sigui molt més impermeable. Però s’ha estudiat poc quin és el seu impacte en la nostra salut, perquè poden penetrar a través de la pell i afectar pulmons i teixits.

Al Parc Científic de Barcelona un grup d’investigadors, coordinats per l’empresa catalana Leitat, està elaborant a escala europea una guia de bones pràctiques perquè la indústria manipuli els nanomaterials amb seguretat.

Primer impacte al laboratori

Per estudiar els efectes de les nanopartícules a la salut, els investigadors treballen primer des del laboratori. Ho fan exposant petites formigues, cucs o petits crustacis a aquestes nanopartícules. De les dades que n’extreuen aprenen com fer que els treballadors que estan exposats a les nanopartícules a gran escala ho facin de forma més segura.

Socorro Vázquez és la responsable de l’estudi i apunta que “en tractar-se d’elements nanomètrics aquesta és la principal preocupació. Tens més possibilitats que travessin barreres biològiques i que arribin a diferents òrgans. El que estudiem és el seu potencial cancerigen, efectes respiratoris crònics o dèrmics i d’al·lèrgies“. Segons Vázquez en l’estudi es veu que els efectes nocius es produeixen amb altes concentracions de nanopartícules, i per això és important que els treballadors que hi estiguin exposats treballin amb mascaretes amb protecció més alta de l’FP3, guants o EPI. Quan això no és possible s’ha de mirar que la zona de treball es trobi tancada dins d’una campana.

Tot el coneixement recopilat en un portal

A la imatge de sota es pot veure una nanopartícula de plata. Si apliquem aquesta nanopartícula a un plàstic que s’utilitza en un procés d’impressió 3D, pot sevir per fer una fèrula, com la de l’altra imatge, amb propietats bacteriològiques. La idea és que pugui protegir millor la lesió o ferida del pacient de possibles infeccions.

Nanopartícula de plata
Fèrula amb plàstic que conté nanopartícules de plata

L’equip d’investigadors de Leitat analitza si és segura per a l’ús humà i aquesta i tota la informació que estan recopilant la posen a l’abast de la indústria a través del portal en línia SABYNA. Socorro Vázquez apunta que “oferim aquesta eina perquè les empreses puguin veure quines dades necessiten per saber si aquell material i les quantitats amb les que treballa són segures, i si no ho són, què fer i quines recomanacions els donem”.

L’impacte de les nanopartícules

Ara mateix les nanopartícules s’utilitzen en fins a 10.000 productes arreu del món i hi ha grans llacunes sobre els potencials riscos. Les nanopartícules poden penetrar a l’organisme a través de la pell, els pulmons o el sistema digestiu, i danyar les cèl·lules i els teixits. Amb la feina que es fa al PCB es vol que en un futur Europa pugui legislar sobre les nanopartícules amb coneixement de causa.