Coincidint amb el Dia Internacional de les Dones i les Nenes en la Ciència, recuperem el testimoni de tres professionals que es dediquen a la investigació científica, en diversos camps. Les vam entrevistar ara fa dos anys, just abans que esclatés la pandèmia, però les reflexions sobre les dificultats que els suposa ser dones en un sector eminentment masculí són plenament vigents.
“Has de fer un esforç extra si ets noia, en aquestes carreres”, apunta l’Aina Ferrà, que va estudiar matemàtiques i informàtica alhora. “M’he hagut d’enfrontar als meus companys perquè no porten bé que una noia els superi en resultats i qualificacions”, afegeix. En l’àmbit professional, el biaix de gènere també es fa palès. “Com més a prop del poder universitari he estat, més discriminació he patit”, denuncia Sònia Estradé, llicenciada en física i doctora en nanociències. Subratlla que ha hagut d’aguantar “un cert menyspreu, que no escoltin les teves opinions en les reunions, un cert paternalisme…”.
Pots ser mare i dedicar-te a la ciència?
La maternitat és un factor que destaquen les tres entrevistades. “Inevitablement és un període en què t’allunyes de la recerca, no publiques tant, no tens tants mèrits i, això, malauradament, pesa“, reconeix Neus Cols, investigadora en l’àmbit de la biotecnologia i la genètica humana. “La investigació et demana esforç i moltes hores de dedicació i un nadó, evidentment, també”, afegeix Ferrà, que alerta que coneix noies que decideixen renunciar a ser mares per poder dedicar-se plenament a la recerca.
En el cas de Cols, quan va començar la tesi ja tenia dos fills petits. Explica que l’estada de recerca en un institut d’Estocolm li va suposar un sacrifici. “Mentre era allà, tota la meva família era aquí. Per mi va ser una època dura“, confessa. Per això, en acabar, va dedicar la tesi als fills, “perquè moltes de les hores invertides en aquest treball els pertanyien“.
Missatge encoratjador a les nenes que els agradi la ciència
Malgrat totes les dificultats afegides que creuen que s’han trobat pel fet de ser dones, totes tres tenen clar que dedicar-se al que els apassiona ha valgut la pena. “Qualsevol nena, qualsevol noia a qui li agradi la ciència o que tingui vocació científica, que s’hi llenci. Les dones podem ser bones científiques, tan bones o millor que els homes“, assegura Cols.
Ferrà també defensa que “una noia sempre s’ha de dedicar al que vulgui. I si el que vol és una carrera de caire científic o tecnològic, doncs endavant perquè segur que tindrà el seu lloc”, afirma. Estradé posa l’accent en la importància que les institucions de recerca apostin per les dones cada dia, no només l’11 de febrer. “És important que la ciència arribi a tothom, que la cultura científica arribi a tota la societat. Hem d’aconseguir retornar la ciència a la societat i en particular a les dones“, conclou.
