El laboratori de l’ICP és un racó molt singular. Els objectes preuats que tenen entre les mans daten de fa desenes de milions d’anys, una magnitud difícil de comprendre per a la majoria de la població. El camí que recorre un fòssil entre una excavació paleontològica i l’ICP és “molt diferent del que la gent s’imagina, d’un pinzell i salta la sorra”, explica Xènia Aymerich, cap de laboratori de l’ICP. “Els fòssils surten inclosos dins de roques i matrius sedimentàries”, els transporten als grans magatzems de l’institut, embalats, i “aquí els preparem perquè els paleontòlegs els puguin investigar”.
Catalunya és terra de fòssils. Les tres grans àrees són al Montseny, on hi ha restes del triàsic (250 milions d’anys); als Pirineus, “on van viure els els últims dinosaures a Europa, abans de l’extinció”, apunta Aymerich, i la conca del Vallès-Penedès amb restes del miocè, “on tenim una riques espectacular, no comparable amb cap altre lloc d’Europa”.
Patrimoni excepcional
“Trobar un fòssil és un fet excepcional”, explica la cap de laboratori, preparació i conservació de l’ICP. “Que un os es fossilitzi és un procés excepcional, i que tu el trobis on és també és excepcional”. A Catalunya, aquestes restes es consideren patrimoni cultural des del 1985, i a l’ICP se s’han catalogat més de 240.000, des dels més grans als més petits, com les mil·limètriques dents de rosegadors, exemples de la micropaleontologia. Se’n conserven més de 27.000.
El paleontòleg Isaac Casanovas explica que “són tan petites que s’han d’agafar els sediments, rentar-los i passar-los pel sedàs com si fossin or“. Les restes dels rosegadors ajuden a datar els jaciments paleontològics “i et permeten caracteritzar molt bé com era el clima en el passat, la temperatura, quan plovia més o menys”.
Una nova espècie de dinosaure
Gràcies a la paleontologia “descobrim” noves espècies que ni sabíem que existien. “I les que descobrirem! Segurament en coneixem molt poques“, afirma Aymerich. De fet, un grup de paleontòlegs catalans de l’ICP han descrit per primer cop una nova espècie de dinosaure localitzada als Pirineus. L’han batejat com a “Abditosaurus kuehnei”, que significa “rèptil oblidat”, i té 70,5 milions d’anys d’antiguitat. Les seves restes semiarticulades s’han localitzat en un jaciment del Pallars Jussà. Les seves dimensions, de gairebé 18 metres de llarg i un pes estimat de 14 tones, el converteixen en l’espècie més gran de dinosaure herbívor del domini d’una antiga regió que actualment agrupa Ibèria i el sud de França.
