Des del 1991, l’ESCRBCC té la seu en una antiga escola de primària de la Trinitat Nova, al límit entre la ciutat i Collserola. Allà, entre aules, laboratoris i tallers artístics, es formen uns 160 alumnes. Per accedir a l’escola no es requereixen coneixements previs en restauració , però s’ha de fer una prova específica, ja que no depenen de cap universitat, sinó directament del Departament d’Ensenyament.
Els primers dos anys són comuns i venen seguits de dos anys dedicats a una de les quatre especialitats que ofereix el centre: conservació i restauració de pintura, escultura, documents gràfics i béns arqueològics. “En aquests dos darrers anys els alumnes treballen directament sobre obres reals, de museus o institucions públiques. De la mateixa manera que els metges han d’operar persones per estar preparats quan comencin a treballar, els restauradors, que són els metges de l’art, també han de tocar peces reals”, explica Miquel de Mirambell, director de l’ESCRBCC.
L’escola superior ha convertit la professió de conservador restaurador en tecnicocientífica. Si abans els encarregats de restaurar obres d’art eres artistes, ara hi intervé molt més que les aptituds en belles arts. “Abans hi havia la idea que havia de ser un artista, que havia de pintar allò que faltava. Ara la professió ha perdut en art i al segle XX és més tècnica, es treballa en equips interdisciplinaris, amb coneixements artístics, però també científics i històrics”, afirma el director de l’’scola Superior de Conservació i Restauració de Béns Culturals de Catalunya.
Al llarg dels 25 anys de l’escola, s’hi han graduat gairebé 800 estudiants, majoritàriament dones. De cara al futur, l’ambició del centre és créixer amb la implantació de dues especialitats noves que no s’imparteixen en cap altre centre d’Espanya: la restauració i conservació de mobiliari i el tèxtil. Però per aconseguir-ho, han de negociar amb el Departament d’Ensenyament primer l’ampliació dels espais, que ara són justos per acollir tota l’activitat de l’ESCRBCC. De moment estan treballant ja per impartir un màster que complementaria el cicle superior amb un cinquè curs que els equipararia als títols europeus.
