Els fonaments de l'Associació Esclat els van posar les famílies. Elles van crear la primera escola Esclat a les Corts ara fa 40 anys, en un moment en què la majoria de nens amb paràlisi cerebral s'estaven a casa. Joan Bertran, president Associació Esclat “Per les famílies, una porta de sortida perquè a casa, costa molt de tenir-los. Alguns diumenges ens reuníem els pares i un portava pintura, l'altre portava unes galledes, l'altre una escala i pintavem l'escola.” Ara, una mostra repassa els 40 anys d'història de l'entitat que, a poc a poc, es va anar professionalizant. El primer gran repte va ser visibilitzar la paràlisi cerebral. “Els professors el que feien era treure a passejar els nens i nenes per les Corts i a comprar, perquè tothom els veiés.” Després van buscar el suport de les institucions. Lola de la Fuente, directora general Esclat “Qualsevol nen, qualsevol infant té dret a l'educació, siguin quines siguin les seves capacitats. Per això vam aconseguir el primer concert educatiu, el 1986, i a partir d'aquí vam començar a ser una escola concertada.” I amb el temps, es van crear els centres Esclat 2 i Esclatec perquè els nois, un cop complerts els 18, poguessin potenciar al màxim les seves capacitats. Esclat també disposa d'un centre de dia i, des del 2011, d'una residència al barri de la Marina. Però no han abandonat mai les Corts. Fa set anys van deixar l'antiga escola del carrer d'Anglesola, per traslladar-se a un centre nou al carrer de Guitard.
L’objectiu de l’Associació Esclat s’ha mantingut intacte al llarg d’aquests 40 anys: millorar la vida de les persones amb paràlisi cerebral i la de les seves famílies. Segons Joan Bertran, pare i president de l’associació, quan es va crear l’escola les famílies van millorar la seva qualitat de vida, ja que “és molt difícil tenir les persones amb paràlisi cerebral sempre a casa”.
A poc a poc, Esclat es va anar professionalitzant. Ho recorda Lola de la Fuente, directora general i cap del projecte des dels inicis, que assegura que sempre ha intentat “superar-se, anar una mica més enllà i fer alguna cosa diferent”. Per això, als anys 80 van lluitar perquè els nois amb paràlisi cerebral tinguessin els mateixos drets educatius que els altres i van aconseguir ser una escola concertada, l’any 86.
Després, es va voler que continuessin explotant les seves capacitats un cop passats els anys d’escolarització i es van fundar Esclat 2 i Esclatec. Més endavant, va continuar creixent amb el centre de dia i la residència Esclat, situada al barri de la Marina.
