El projecte està impulsat per la CONFAVC (Confederació d’Associacions de Veïns de Catalunya), l’Ajuntament de Barcelona i altres socis com Aigües de Barcelona (Agbar). S’inspira en el programa francès Vosin malin, de xarxes veïnals en les quals hi ha persones apoderades a qui els veïns confien dubtes i problemes perquè els ajudin a resoldre’ls. De la mateixa manera, els voluntaris del projecte A-porta, també coneguts com a Picaportes, han trucat a 672 llars de la part antiga de Ciutat Meridiana per fer una auditoria de l’eficiència energètica de les famílies, comprovar si hi ha recursos perquè estalviïn en els rebuts, i en casos de vulnerabilitat en pobresa energètica, els redirigeixen als serveis socials o fan de mitjancers per trobar solucions al problema. La idea és tornar a crear xarxes i confiança mútua entre veïns.
Els seus consells es basen en una formació impartida per l’Ajuntament i companyies subministradores com Aigües de Barcelona. “Es tracta d’escoltar, de rebre informació, captar i generar confiança en els veïns, que al principi mostren reticències, perquè els confonen amb comercials- explica Celso Pérez, coordinador del projecte A-porta- però després els fan recomanacions per estalviar, els acompanyen i els fan seguiment per veure si els cal més col·laboració.
De porta en porta, els veïns apoderats han visitat ja 672 cases i han entrevistat unes 150 famílies. Les comprovacions que fan en els rebuts i hàbits dels veïns els poden fer estalviar molts diners. “Ens trobem amb casos de famílies nombroses que no saben que poden demanar tarifes o bons socials –apunta Sara Cervelló, membre dels Picaportes-. També em trobo que en analitzar les factures estan pagant algun tipus d’assegurança o d’assistència que suposa una quantitat elevada en cada factura, que pot ser de 30 o 40 euros.” “El rècord és 110 euros en uns serveis que el veí ni tan sols no sabia que tenia contractat”, matisa Celso Pérez.
Això fa que la resistència inicial finalment es converteixi en gratitud i satisfacció per part del veí i dels Picaportes. “S’estableix un vincle especial -explica Gladys Santalea, una altra membre– quan després te’ls tornes a creuar pel barri sents que recorden que els vas ajudar amb els teus consells i et queda aquell petit vincle perquè vas ser útil encara que fos una mica.” A banda d’aquesta satisfacció personal, els Picaportes reben una remuneració simbòlica de 120 euros al mes.
La valoració que fan des del projecte pilot és positiva. Ara falta per veure si el 7 de març es decideix continuar amb la iniciativa i ampliar-la a tot Ciutat Meridiana per després fer-la arribar a Vallbona i Torre Baró.
