La capella del Sagrament Vell, a Sant Andreu, va ser el punt d’on l’any 1640 van sortir centenars de segadors camí de Barcelona per denunciar els abusos de les tropes militars envers la població rural. Des de fa temps, però, de la capella només en queden l’estructura i alguna resta arquitectònica. Els historiadors de Sant Andreu no entenen com no es restaura un espai tan assenyalat de la història de Barcelona i Catalunya.

Tal com denuncia el president del Centre d’Estudis Ignasi Iglésias, Jaume Seda, “cada vegada que algú ve aquí desgraciadament veu que les rajoles, les pedres estan en més mal estat”. Al seu parer, “aquí hi ha d’haver una ‘entente cordiale‘ entre Església i entitats oficials”. Si bé aquest acord s’ha aconseguit per iniciar el projecte de restauració de la cúpula de la parròquia de Sant Andreu, en el cas de la capella encara no n’han començat ni les negociacions.

De fet, semblen lluny de poder-se materialitzar, ja que des de la parròquia de Sant Andreu, el rector, Josep Soler, no creu que el bisbat s’hi pugui implicar “en el sentit econòmic”. “No tenim cap mena de fons per poder fer això; ha de ser com una qüestió històrica, per tant els àmbits públics són els que han d’assumir això“, assumeix.

Pel que fa a l’Administració pública, l’octubre del 2016 el ple del districte va aprovar declarar la capella bé històric d’interès local. Si bé la protecció encara no està materialitzada, la gerent del districte, Carme Turegano, assegura que des del territori s’insta Patrimoni de l’Ajuntament perquè “iniciï els estudis per a l’expedient de protecció com a bé protegit”.

De totes maneres, Turegano assenyala que actualment la qüestió “està en tràmit”, la qual cosa pot ajudar al fet que l’Administració pública i l’Arquebisbat puguin arribar a signar un nou conveni per restaurar l’edifici a mitjà termini.