El projecte Surfing for science recull i analitza els microplàstics que s’acumulen a la primera línia del litoral de Barcelona. La biòloga i comunicadora científica del CREAF, Anna Ramon, ha explicat al betevé directe que “els microplàstics arriben al mar de diferents maneres i desemboquen al litoral. Llavors passen de la sorra a l’aigua i a l’inrevés durant anys abans d’anar mar endins”. Es tracta de materials de diversos orígens, com les fibres de la roba, restes de bosses de plàstic, pèl·lets o residus de gespa artificial.
La biòloga detalla que Surfing for science es va concebre com un projecte de caire privat, impulsat per una estudiant universitària, però “va tenir tan bona rebuda que es va obrir al públic“. Els voluntaris del projecte naveguen amb una embarcació petita tipus caiac o taula de surf, que “porten una xarxa de pesca al darrere que va arrossegant els microplàstics i que després recullen”. El compromís dels voluntaris és que han de fer el mateix recorregut d’una milla nàutica cada 15 dies durant un any.
Amb aquest mecanisme d’embut, pesquen tots els microplàstics que floten de mida superior a 0,3 mm i fins als 5 mm. Tot el que s’ha recol·lectat amb aquesta xarxa, “s’envia als laboratoris de la Universitat de Barcelona perquè sigui examinat i es pugui comprovar quins microplàstics hi predominen a cada punt del litoral“, afegeix la biòloga.
La platja de Sant Sebastià, la més contaminada
Entre el 2020 i el 2021, es van poder mostrejar cinc platges a Barcelona i va servir per veure que la platja de Sant Sebastià és la més contaminada amb microplàstics flotants, davant de l’Hotel W i al costat de l’espigó. Anna Ramon concreta que “és un lloc on els vents del nord i del nord-oest fan que s’acumuli més el microplàstic en aquesta zona”.
