Si busqueu a la cartellera de la ciutat, ara mateix trobareu més d’una vintena de propostes de companyies i formats cada cop més diversos, tant d’humor com de drama. Algunes propostes les protagonitzen improvisadors com els que ens han acompanyat al betevé directe: Miquel Simó i Mireia Scatti, de la companyia Impro Barcelona, i Jaumet Navarro, de la companyia Impro Acatomba.
Els tres representants de l’art de saltar al buit des d’un escenari sense cap guió han definit què és per ells una improvisació. Per exemple, la Mireia pensa que és un art “viu, espontani i enriquidor” i destaca que l’habilitat més important és “entrenar-se a acceptar, qui vingui a improvisar hauria de voler acceptar la proposta”. Per la seva banda, el Jaumet afegeix que “la clau és treballar en equip”.
L’escena va néixer el 2001
L’escena a Barcelona va començar a gestar-se a partir del 2001, quan van néixer les primers companyies. D’una banda, Planeta Impro, de la qual tots tres van formar part fent l’Impro show i Acatomba, la companyia fundada pel Jaumet en paral·lel. 20 anys després el gènere ha crescut moltíssim.
En el món de la improvisació hi ha molts estils diferents. El Jaumet, d’Impro Acatomba, sempre ha apostat pel divertimento. En canvi, el Miquel i la Mireia, d’Impro Barcelona, fan de tot, però també escenes més íntimes, més enllà de l’humor. De fet, ara mateix a l’Espai Texas fan Assassinat al club, un espectacle de misteri en què la companyia s’endinsa en el format de la improvisació llarga (long form).
Jaumet Navarro: “Ens alimentem de la reacció del públic”
El Jaumet, que ara mateix fa un espectacle a la sala Oasis de Badalona, recorda un dels moments més especials: “Ens alimentem de la reacció del públic i ningú reia, quan van obrir els llums vam veure que la platea era plena de persones amb llengua de signes, va ser màgic”.
El Jaumet reconeix que un improvisador és “director, guionista i actor a la vegada”. “M’agrada per la llibertat que implica”, diu. El Miquel reflexiona dient que la improvisació “és com fer una teràpia, et dona moltíssim”. És un llenguatge tan universal que fins i tot han anat al Japó a fer improvisacions.
