Quan parlem d’autisme, és molt fàcil caure en prejudicis. El més habitual és pensar que és una malaltia o una condició. En realitat, “és un trastorn del neurodesenvolupament”, tal com ha explicat aquesta tarda al betevé directe Gabi Santos, psicòleg de l’Institut de Diagnòstic i Atenció Psiquiàtrica i Psicològica (IDAPP). Ho ha fet acompanyat de Raquel Sánchez i Josep Llambés, dos joves autistes que han compartit part de la seva manera d’entendre el món.
Sánchez i Llambés ja estan acostumats a explicar com funciona l’autisme, principalment perquè col·laboren amb el pòdcast sobre autisme de betevé, Cup of TEA. En aquest sentit, un dels problemes principals que afronten els autistes és el diagnòstic tardà, sobretot en dones. Per exemple, a Sánchez li van detectar autisme fa només un any. Quan li ho van dir, li va canviar la vida. Es va alliberar de “tots aquells moments que m’havia sentit diferent, estranya, incompresa… No entenia per què els companys no veien el món com jo”, ha relatat.
Santos ha explicat que el fet que el diagnòstic arribi més tard en dones que en homes es deu en part perquè “tenen més capacitat innata per camuflar, per trobar habilitats teatrals”, fent referència a l’afició de Sánchez al teatre: “Fa 10 anys que en faig i la meva forma de socialitzar és molt teatral. Ha estat la millor eina per encaixar en grups socials“. Tot i això, ha apuntat que al principi la seva forma de socialitzar era diferent: analitzava el comportament dels companys i el replicava, i això l’esgotava perquè no podia ser ella mateixa. Ara ha après a escoltar-se, s’entén i s’ha alliberat d’aquest pes.
L’autisme i l’empatia
Un altre prejudici que predomina és que les persones autistes no senten empatia. És fals. De fet, Sánchez explica que un dels seus problemes és que és massa empàtica i sensible. Santos, d’altra banda, ha remarcat que “tot ho viuen en una intensitat brutal. Tenen una forma diferent d’empatitzar”. A aquesta qüestió també s’hi suma la sobreestimulació: Sánchez és professora d’anglès i els nens són molt cridaners i dependents, i això fa que estigui constantment rebent estímuls. Al principi li provocava esgotament, però amb el temps ha après a gestionar-ho.
