És hora punta del matí i desenes de persones s’acumulen a l’andana dels Ferrocarrils de Plaça de Catalunya per agafar un tren amb destinació a Sabadell o Terrassa. Però tots els que esperen no podran triar vagó: en la propera circulació n’hi haurà dos de reservats per a escolars. Són vagons on pugen en exclusiva infants de fins a 19 centres educatius. És una manera de promocionar l’ús del transport públic en un entorn segur per als infants? O un mètode que segrega i fa viatjar la resta de passatgers amb menys espai?
Una cinta delimita l’espai exclusiu per als infants
Les opinions són diverses entre els passatgers que viatgen a l’S1 que surt passades les nou de Plaça de Catalunya. Un operari dels Ferrocarrils és qui s’ha encarregat de delimitat l’espai per als escolars amb una cinta que ho adverteix. “És difícil de controlar els infants i així poden tenir més vigilància. Per mi la mesura és excel·lent perquè els adults ens podem buscar la vida”, expressa una usuària. “És una ximpleria perquè els infants s’haurien de barrejar amb tota la resta de gent. No els fas cap favor dedicant-los un lloc exclusiu perquè no necessiten aquest privilegi”, diu una altra.
El servei de vagons reservats l’utilitzen 19 centres educatius
Els infants, que a aquesta hora del matí són alumnes de primària, viatgen amples mentre que a l’altra banda de la cinta només els passatgers amb sort poden anar asseguts. Al Baixador de Vallvidrera baixen la majoria d’escoles i es retira la delimitació. Com aquest, al cap del dia són 10 trens amb vagons reservats, de les més de 1.000 circulacions diàries dels Ferrocarrils.
L’empresa explica que el servei l’utilitzen infants de 19 centres educatius públics, concertats, privats i d’educació especial de Barcelona i del Vallès i que no suposa un cost extra per al sistema. “Els vagons reservats són una minoria i ens serveixen per fomentar el transport públic i donar als infants un entorn segur“, ha defensat Antoni Segarra, president dels FGC, en una entrevista al ‘bàsics’ en preguntar-li per aquest tipus de vagons. També assegura que des que hi va haver queixes a les xarxes socials sobre l’ús d’aquests vagons reservats es fa un seguiment més acurat d’aquests espais i es redimensionen segons l’ocupació: “Si podem ocupar mig vagó separat amb una cinta, ja no l’ocupem tot”. Segarra ha afegit que continua en vigor i considera que és “una gran mesura quan la poses en perspectiva”.
