“A l’institut no els importava si anava o no a classe o si em quedava adormida. Passaven llista i el meu nom se’l saltaven”. “Els professors m’odiaven. Era molt trapella i tot i que vaig acabar quart de l’ESO no em van donar el títol”. La Cristina Pérez i el Dídac Ruiz no tenen gaire bon record del seu pas per l’institut. Tot va canviar quan van entrar a la Fundació el Llindar, una escola de noves oportunitats que presumeix de “donar a cada jove el ritme i el temps que necessiti per trobar el seu camí”, en paraules de la directora Begonya Gasch.
Un dels itineraris de formació que ofereix el centre és el de restauració. La Cristina s’ha especialitzat en la sala i al Dídac li agrada més la cuina. Tot el que han après a El Llindar ara ho apliquen al restaurant La Pau, el nou projecte que la fundació ha engegat fruit d’una col·laboració publicoprivada amb el grup Enjoybcn. Situat al bell mig del barri Gòtic, al carrer de Josep Anselm Clavé 19, hi treballen 14 joves amb un contracte laboral del sector: “L’objectiu és que sigui una feina de pont prèvia a la seva inserció al mercat laboral”, explica Gasch.
Visitem el restaurant un dijous al migdia. Totes les taules plenes. La llum del passatge de la Pau inunda la sala a través dels grans finestrals. A banda i banda, pintures de l’artista mallorquina Pilar Correa que s’ha inspirat en els joves estudiants d’El Llindar. Els joves també protagonitzen els individuals que hi ha a les taules on es reprodueixen frases seves: “No sé què és, però El Llindar és diferent. I aquesta diferència és com la llibertat. A El Llindar soc lliure per a aprendre”, “El llindar és com una segona casa, “Em sento cuidat”.
“He arriscat la meva vida per arribar fins aquí”
Una altra de les frases és “Estudiar i aprendre”. És del Brahim, té 21 anys i va néixer al Marroc. Als 14 anys va decidir buscar un futur més esperançador i va arriscar la vida viatjant sota un camió fins a Màlaga. De Màlaga va venir a Barcelona. “He arriscat la meva vida”, explica amb els ulls plorosos: “Crec que és la primera vegada que explico tot això en veu alta. Ara estic bé. A El Llindar m’han ajudat molt“.
La seva mare també és cuinera. Ella va ser la primera que el va ensenyar a cuinar: “Ella treballava i jo havia de fer-li el dinar al meu germà petit”. Explica que la mare se sent “feliç i orgullosa del que he aconseguit”. El somni del Brahim és “obrir un restaurant”. Qui sap si especialitzat en cuina marroquina.
La cuina continua treballant a ple rendiment sota la batuta del xef Xavi del Amor: “Estic molt emocionat. No m’esperava que els nanos tinguessin aquesta actitud. Tenen moltes inquietuds, se sorprenen i tot plegat a mi m’enriqueix molt”. La directora i fundadora d’El Llindar sap que per donar sortida a aquesta inquietud necessitaran més projectes com el de La Pau: “Tant de bo en puguem obrir més i ampliar la proposta per donar continuïtat a la nostra escola de restauració”.
