Berry Brunch, Faire. Brunch & Drinks i Billy Brunch són locals relativament nous a la Dreta de l’Eixample i que tenen un tret comú: no ofereixen els tradicionals esmorzars de forquilla, sinó torrades amb alvocat i ous Benedict. A les taules serveixen “brunch”, un esmorzar dinar d’origen anglosaxó dirigit, sobretot, al comensal estranger. En aquest barri estan proliferant i en pocs carrers n’hi ha pràcticament una desena.
A la zona que delimiten els passeigs de Gràcia i Sant Joan, l’avinguda Diagonal i la Gran Via en l’últim any o any i mig s’han estès com una taca d’oli, amb cartes en anglès i cues, sobretot els caps de setmana. És el cas del Billy Brunch, al carrer de Bailèn, un dels primers a aterrar al barri, el 2018, i que ha vist com li ha anat sorgint competència en els darrers temps. Billy Torres n’és el propietari, un “expat” d’origen suís que ha creat tot un imperi amb aquesta marca.
“La idea era emprendre a prop de Suïssa però amb sol i un bon mercat. Aquí hi ha el ritme espanyol i l’estranger i això permet que el local estigui ple tot el dia”, explica Torres. Reconeix que, durant la setmana, el 80 % de clients són turistes i els dissabtes i els diumenges “el 50 % són locals, barcelonins o expatriats”. Quan vam gravar el reportatge per al ‘bàsics’ era un dimarts i, efectivament, estava ple de turistes com la Serena, de Sydney.
L’associació de veïns del barri ho atribueix a l’augment del turisme
“Soc d’Austràlia i només estic a Barcelona durant un dia, després d’un mes per tot Espanya. Aquest matí tenia moltes ganes de fer un ‘brunch’, feia temps que no en menjava”, relata. La tendència que descriu Torres també l’ha detectat l’Associació de Veïns de la Dreta de l’Eixample. El president de l’entitat veïnal, Jaume Artigues, admet que aquest tipus de model de negoci ha anat creixent i ho atribueix a l’alça del turisme.
“Tenim un problema seriós amb el turisme perquè en aquests moments hi ha al barri uns 29.000 llits turístics i som 43.000 habitants“, critica. Segons Artigues, el fenomen afecta l’activitat comercial: “Cada establiment d’aquesta mena [de ‘brunch’] treu oportunitats al comerç de proximitat, que és el que ens falta. No tenim ni carnisseries ni peixateries, per exemple”, afirma. I la diagnosi encara es repeteix en un esglaó més.
“En llocs on hi havia bars i restaurants típics, ara han canviat a ‘brunch'”, afegeix Xavi Llobet, president de l’associació comercial CorEixample. Billy Torres apunta el perquè de l’èxit d’aquets negocis i assegura que és una opció més “còmoda” per a propietaris i treballadors, ja que, en oferir esmorzars dinar, tan sols estan oberts en horari diürn. Sigui com sigui, Artigues confia a posar fre al turisme i, com a conseqüència, a la proliferació de les torrades d’alvocat.
“Hem tingut converses amb l’Ajuntament, amb el districte, i són conscients que el tema del ‘brunch’ és una qüestió que s’ha de mirar i estudiar si cal regular-la de manera més estricta“, confessa.
La fi progressiva del bar de sempre?
Davant del boom d’aquest estil d’establiment, els veïns de la Dreta de l’Eixample s’estan quedant sense el bar de barri, el de sempre. Per Llobet, no és així. Ara bé, admet que no és com temps enrere: “Ja n’hi ha, però cada cop menys. I a tot Barcelona, igual”, assegura. El bar Funicular, a Consell de Cent amb Girona, n’és un exemple. Just al davant d’aquest local la brigada politicosocial va detenir el militant del MIL Salvador Puig Antich el setembre del 1973.
És un local històric situat en un punt privilegiat de l’eix verd i l’encarregat, Juan José Sandalinas, revela que ja els han plogut ofertes de compra. “Cada dia, cada dia. I acabarà així… Som tres i no hi ha ningú que ens vulgui rellevar. El traspassarem i ja està. El bar de tota la vida s’està acabant“, conclou Sandalinas amb tristesa i, alhora, resignació.
