El pessebre de Sant Jaume ha de ser fidel a la tradició o és una oportunitat per reinterpretar-la? El debat no és nou però és vigent cada any quan s’inaugura el pessebre que l’Ajuntament instal·la a la plaça. Repassem les instal·lacions que més comentaris han suscitat, des del pessebre amb repartidor de butà inclòs de l’any 2004 fins a l’homenatge als àpats familiars de Nadal d’enguany.
Un repartidor de gas butà al pessebre
Encarregat per l’escola de disseny Massana, l’any 2004 al pessebre de Sant Jaume les figures tradicionals van quedar substituïdes per ciutadans barcelonins anònims. Així, en lloc de llenyataire hi havia un repartidor de bombones de gas butà i la figura que rentava roba al riu feia servir detergent. El teló de fons era vegetació que representava el Parc de la Ciutadella.
Un pessebre sense caganer i un altre sense nen Jesús (per accident)
El 2005 es va optar per tornar a agafar el camí de la tradició, però alguns hi van trobar a faltar una figura: la del caganer. Segons explica el diari ’20 Minutos’, es va optar per suprimir la figura per motius polítics perquè just en aquell moment s’estava discutint l’ordenança del civisme.
Tres anys més tard també es va trobar a faltar una figura encara més important, la del nen Jesús. Algú se la va emportar uns dies abans de Nadal, però ràpidament la van substituir per una rèplica que es va optar per fixar amb cadenes al bressol.
Un pessebre com el de casa
Gairebé literalment, el del 2010 va ser un pessebre com el que qualsevol podria fer a casa seva, sobre una calaixera instal·lada a la plaça. El conjunt també incloïa un arbre de Nadal i una taula parada per simbolitzar el menjador d’una casa guarnit per festes.
Homenatge futurista a la tradició
El 2012 es va optar per col·locar a Sant Jaume escenes tradicionals, però encapsulades dins de boles d’arbre gegants de disseny futurista. Era un homenatge als tradicionals pessebre de diorama, com si fossin maquetes, que tot just feia 100 anys que s’havien començat a utilitzar.
De Betlem, als terrats de Barcelona
Una representació dels terrats de Barcelona va servir d’escenari per al pessebre del 2013. S’hi podien trobar les figures tradicionals (inclòs el caganer fent servir un lavabo), però totes emplaçades als terrats de la ciutat.
El pessebre més allunyat de la tradició
Nou boles gegants amb escenes de Nadal a dins. Va ser la proposta de Toti Toronell i Quim Domene per al 2016, una reinterpretació del poema de J. V. Foix ‘Ho sap tothom, i és profecia’. És, segurament, el pessebre més arriscat que s’ha fet fins ara, amb homenatge a la Barcelona surrealista dels anys 50 inclòs.
Un pessebre simplificat
Hi havia totes les figures que no poden faltar en un pessebre, però simplificades al màxim. Retallades en planxes blanques, eren al capdamunt de pals en què hi havia escrits valors que s’associen al Nadal. La proposta era obra de Jordi Darder.
Homenatge als àpats de Nadal
En el d’enguany tampoc no hi falta cap figura, o almenys les cadires on haurien de seure els personatges que marca la tradició. És obra de l’escenògraf Sebastià Brossa i es pot visitar fins al 6 de gener.
[vc_row][vc_column][vc_btn title=”Taula: Com ha de ser el pessebre de Barcelona?” style=”flat” shape=”square” color=”pink” size=”lg” align=”center” i_type=”material” i_icon_material=”vc-material vc-material-arrow_forward” css_animation=”none” add_icon=”true” link=”url:https%3A%2F%2Fbeteve.cat/basics/polemica-pessebre-barcelona-sant-jaume/|||” css=”.vc_custom_1542209372527{margin-top: 10px !important;margin-right: 10px !important;margin-bottom: 10px !important;margin-left: 10px !important;}” el_id=”caixa-vermella”][/vc_column][/vc_row]
