La pandèmia del coronavirus ha sacsejat les nostres vides i ha canviat els nostres hàbits, la manera de comportar-nos i també de relacionar-nos. Aquests canvis els han patit en major mesura les persones que tenen algun tipus de discapacitat, com tots aquells ciutadans que són cecs o tenen problemes en la visió i també les persones amb sordesa o una limitació en l’audició. En alguns casos se senten aïllades, desorientades o angoixades per les complicacions que pateixen diàriament.
L’alteració dels sentits
A Catalunya hi ha més de 200.000 persones que o són cegues o tenen una capacitat de visió limitada. Per a elles la utilització de la resta de sentits com l’oïda o l’olfacte és fonamental i les mascaretes alteren la seva percepció i aquest fet les desorienta. Anaïs García pràcticament no hi veu, únicament distingeix unes llums, i explica que quan es desplaça pel barri amb el seu gos pigall troba més dificultats per ubicar-se. Tal com diu, abans de la pandèmia es podia situar bé olorant el pa de la fleca que té a tocar de casa, l’olor de fregit del bar, les aromes de la fruiteria o, fins i tot, l’olor característic de la farmàcia. Ara bé, la mascareta difumina aquestes olors i també complica la seva orientació. Fins i tot, l’Anaïs afirma que el fet de dur la mascareta distreu altres sentits com l’oïda i li és més difícil percebre per on circulen els cotxes.
La dificultat de mantenir la distància
Una altra complicació amb la qual han de conviure les persones cegues en temps de pandèmia és la dificultat de complir amb algunes de les mesures de seguretat decretades per les autoritats sanitàries com la distància mínima entre persones a les cues dels comerços o al transport públic. L’Anaïs explica que no els queda altre remei que confiar que la resta de la població manté la distància.
El tacte també resulta fonamental per a totes les persones cegues i en temps de pandèmia la recomanació és tocar només allò que sigui imprescindible. En aquest sentit, Anaïs García diu que ella no renuncia al tacte tot i el perill que comporta perquè sinó perdria la seva autonomia. Per tal de minimitzar els riscos, fa una neteja intensiva de mans tantes vegades com pot.
La mascareta com a barrera comunicativa
Al territori català hi ha prop de 180.000 persones sordes o amb una audició reduïda. A elles també els ha canviat el dia a dia amb l’ús de les mascaretes. Tal com explica l’Associació Catalana per a la Promoció de les Persones amb Sordesa, un 97 % d’aquestes persones utilitzen la lectura de llavis per tal de comunicar-se i el 3 % utilitzen només la llengua de signes. Per aquesta raó, denuncien que la majoria de mascaretes impossibiliten l’entesa dels sords amb la resta de persones.
Virgina Giménez fa uns anys que no hi sent res en una oïda i l’altra la té limitada al 40 %. Explica que pateix força entrebancs per fer-se entendre quan entra als comerços o quan ha de fer una gestió a l’Administració. I atès que gairebé ningú utilitza mascaretes transparents, depèn de l’empatia de la resta de la gent que s’abaixa momentàniament la mascareta o que s’hi comunica de manera escrita. A més, la Virgina relata que les persones sordes del seu entorn tenen moltes dificultats per trobar feina i en algun cas que treballaven de cara al públic els han acomiadat.
