Ser pensionista i viure de lloguer s’ha convertit en missió impossible a Barcelona. Fins i tot per a una família que ingressa dues prestacions, la pujada dels preus ha fet del tot inassequibles zones perifèriques com la Marina de Port. És el que s’estan trobant Cristina Díaz i Rosío Pretell, mare i filla, que han fet front aquest dilluns a una primera ordre de desnonament del pis on viuen des de fa 12 anys, al passeig de la Zona Franca. El llançament s’ha frenat a la porta per la pressió veïnal, però només s’ha ajornat fins d’aquí dues setmanes.
El maldecap per a la Cristina, de 78 anys, i la Rosío, de 58, va començar fa uns tres anys, en finalitzar l’últim contracte de lloguer. Pagaven uns 600 euros al mes per un pis de tres habitacions. Es van trobar aleshores amb la negativa del propietari, un petit tenidor, de negociar-ne la renovació, tot i que elles han ofert actualitzar la renda fins on podrien pagar, uns 800 euros. No ha servit de res davant de les motivacions de la propietat, que han anat variant.
La Marina no escapa de la pressió dels lloguers
“Primer va dir que volia el pis per a la família, després adaptar-lo per a ell i l’últim és que el volia vendre”, expliquen. Tot i que elles van continuar pagant durant els darrers tres anys, la demanda de desnonament va arribar igualment.
“El problema és que hi ha un procés de gentrificació a causa de la construcció d’apartaments turístics de temporada a la mateixa zona i en barris propers com la Bordeta”, raona Ferran Aguiló, del Grup d’Habitatge de Sants, que dona suport a la Cristina i la Rosío. “Això afecta persones que, malgrat que tenen ingressos, amb pensions o sous de 1.000 euros són molt vulnerables”.
De fet, a la Marina de Port, com en 27 barris més de la ciutat, en només 10 anys l’increment dels lloguers ha multiplicat per tres el que ha pujat l’IPC. Això vol dir que en algunes zones ara es paga fins a un 60 % més que el 2014.
“Ara sembla l’Eixample”
La Cristina i la Rosío ho han comprovat de primera mà perquè, abans d’arribar a la situació actual, han buscat alternatives en el mercat. “Aquí, al barri, és impossible”, diu la Cristina. Per pisos de dues habitacions els demanen 1.500 euros com a mínim i per una habitació en un habitatge compartit, 900 euros. “La Marina està saturada, no hi ha lloc per a ningú”, i asseguren que molts veïns s’han mudat darrerament.
L’alternativa que els han donat els serveis municipals és ara per ara optar a un pis de la borsa d’habitatge, donat els ingressos que perceben. Però de moment no hi han trobat cap solució. “Se’ns tanquen les portes”, es lamenta la Rosío. Per obrir-ne de noves, els queden dues setmanes de marge, fins al pròxim intent de desnonament.
