Anar al supermercat és cada cop més un maldecap. Ho és per a tothom però especialment per a persones que ja anaven justes abans de la pujada imparable de preus. Algunes havien de recórrer habitualment a l’ajuda d’entitats socials, tensionades també per la inflació. Com s’ho fan ara aquestes famílies per omplir el cistell de la compra i no buidar alhora la butxaca?
Yelmer Osorio i Antonia Torres tenen clar que, al tornar del súper, el carret va ara més buit que sis mesos enrere. En aquell moment van començar a utilitzar una targeta de prepagament que els proporciona Càritas per cobrir despeses bàsiques. Cada mes els ingressen 250 euros per gastar només en supermercats i establiments d’alimentació. “Al principi estàvem emocionants perquè podíem comprar pel mes sencer”, explica Antonia, “però des de fa dos mesos és més dramàtic”.
Menys poder adquistiu, més renúncies
A part d’aquests diners, la parella, vinguda del Perú l’any passat i en procés de regularització, disposa només d’ingressos esporàdics per feines irregulars en el sector de la construcció i de les cures. Amb prou feines, uns 900 euros que se’n van íntegrament a pagar l’allotjament: dues habitacions rellogades al barri del Bon Pastor on hi viuen amb dos fills. Un tercer està en camí. “Per a mi, com a pare de família, és preocupant la situació”, diu Yelmer, “no vull pensar en què pot passar demà”.
De moment, la fórmula per arribar a final de mes és, per un costat, comparar al detall preus (“pot anar d’un cèntim”) entre diferents supermercats del barri, i per un altre, renunciar a alguns productes fora del pressupost. “Abans menjàvem de tot una mica, carns de tot tipus, com conill, però ara ja no. Hem de veure què és el que cuinarem i comprar exactament el que menjarem”.
