“No soc el paki, em pots dir Ali Hassan” i “No soc el xino, em pots dir Tao” són lemes de la campanya “Tinc nom”, engegada per dos estudiants de l’escola de disseny Brother Barcelona que vol combatre els microracismes. “És un debat que està al carrer i l’hem volgut representar, tothom s’hi ha sentit identificat”, ha explicat en una entrevista al ‘bàsics’, de betevé, Laia Sánchez, cocreadora de la campanya.
Han penjat cartells a la porta dels negocis regentats per persones de nacionalitats que, normalment, s’esmenten pejorativament. En pocs dies la iniciativa s’ha fet viral a Instagram i ha servit perquè molts es replantegin com s’han d’anomenar aquestes botigues. “Crec que mai ningú ha volgut saber com ens agradaria que ens diguin. Ara hi ha moltes botigues regentades per pakistanesos i ens agradaria que ens preguntessin com volem que ens anomenin”, ha reivindicat Rustem Iqbal, d’una botiga de queviures al carrer de Girona. Per la seva banda, Johnny Zhang, empresari del sector tèxtil a Barcelona, considera que tot depèn del to amb què es digui: “El ‘xinito’ sí que molesta. Està molt bé aquesta iniciativa perquè els microracismes el que fan és apartar la gent de la societat“.
Expliquen que molesta segons el to que s’utilitzi
El Rustem, del supermercat Pim Pam, també creu que depèn del to, però assegura que no li molesta que diguin “Anem al ‘paki'”. Ell explica que va arribar a la ciutat el 2007. No va ser fàcil, va haver de viatjar des del Pakistan via Etiòpia, una travessa de tres anys. Des de llavors ha viscut a la mateixa zona a cavall entre l’Eixample i Gràcia i diu que ja no se sent “de fora”. Explica que tothom el coneix i saluda i de fet, ara, té molt d’èxit a les xarxes socials i fins i tot fa vuit anys va protagonitzar el videoclip de ‘Badulake’, de Za!.
“Chen, Ian, Mohamed i Alí ja no sonen tan estranys”
Johnny Zhang va muntar un dels primers basars a Gràcia l’any 1996. Explica que eren la continuació dels negocis de “Tot a 100”, però van haver de tancar perquè no acabava de funcionar. Si mira enrere recorda situacions de racisme, com una vegada que “van matar i penjar uns gats i la policia directament va anar a preguntar al restaurant xinès“. Creu que és el desconeixement de l’altre el que dona lloc a situacions així. Tot i això veu amb optimisme el futur: “Chen, Ian, Mohamed i Alí ja no sonen tan estranys”.
