El periodista musical Nando Cruz acaba de publicar el llibre ‘Macrofestivales: el agujero negro de la música‘ (Península), en què parla del fenomen dels festivals musicals que mouen milions d’euros: “Els macrofestivals sempre volen créixer. En nombre de grups, en públic, en escenaris, en dies. El creixement infinit propi del capitalisme ha entrat de ple als festivals“, ha assegurat Cruz en una entrevista al programa ‘bàsics’, de betevé. Cruz critica que aquest tipus d’esdeveniments subsisteixen a còpia de subvencions però també de les condicions laborals dels treballadors que hi treballen.
“El bucle de creixement no satisfà ni els grups ni el públic”
L’espiral de creixement sembla no tenir límits en els festivals, però repercuteix negativament en l’experiència: “És un bucle que no satisfà els grups, perquè competeixen. Però tampoc tot el públic, perquè acaba fent un consum compulsiu. En alimentació, no mengem tot el que necessitem durant l’any concentrat en tres dies. En música moderna, sembla que aquesta s’hagi convertit en l’única manera de gaudir de concerts”, ha apuntat.
El periodista musical també posa la lupa en les condicions precàries dels treballadors d’alguns festivals, en comparació amb els preus desorbitats que paguen els clients: “Hi ha cambrers servint una cervesa que costa 7 € mentre ells cobren 7 € per hora. Els festivals generen rics, no riquesa”.
Una recomanació per anar de festival? “No comprar sense saber els horaris”
En preguntar-li per les claus per gaudir d’aquests macroesdeveniments, Cruz ho té clar: “No recomano comprar l’entrada sense saber els horaris. Espera’t i decideix un cop tinguis la graella de la programació”. És la manera d’evitar que “t’adonis que veuràs el teu grup favorit a les dues de la matinada d’un dijous mentre saps que l’endemà treballes i desitges que el concert sigui curt”.
