Les manifestacions anticolonialistes del 12 d’octubre que contraprogramen la celebració del Dia de la Hispanitat acaben any rere any amb atacs al monument a Colom, o almenys a la seva base. S’hi fan pintades de rebuig i fins i tot un any hi va haver un petit foc en una de les figures. L’estàtua concentra el rebuig al racisme per part del moviment indígena, que en els darrers anys ha promogut la retirada d’escultures de Cristòfor Colom a l’Amèrica Llatina i els Estats Units.
A Barcelona el debat sobre què cal fer amb Colom ressorgeix cada 12 d’octubre. L’alcaldessa de Barcelona, Ada Colau, ha explicat en més d’una ocasió que és partidària de mantenir l’estàtua però de forma crítica, amb una explicació que recordi “a quina ciutat responia segles enrere”. La CUP – Capgirem Barcelona, en el mandat anterior, va demanar al ple la retirada de l’estàtua.
“Amb una placa no és suficient”
El director de l’Observatori Europeu de Memòries de la Universitat de Barcelona, Jordi Guixé, creu que és necessària una transformació dels “símbols que no casen amb els valors de les societats contemporànies democràtiques” i convida les administracions a entomar el debat: “No haurien de tenir por”.
En el cas del monument a Colom, Guixé creu que “amb una placa no és suficient” i demana un procés per pensar com s’ha de donar un altre significat a aquesta “figura dissonant”. “No soc partidari d’eliminar l’escultura, però cal un procés de reflexió que pot durar anys per acordar com representar a l’espai públic per què és important la figura de Cristòfor Colom i per què és un símbol de supremacia i eurocentrisme”.
De Barranquilla a Los Angeles: les estàtues que han caigut del pedestal
La figura de Colom a Barcelona és la més gran del món. Es va alçar el 1888 per l’Exposició Universal de Barcelona, pesa 230 tones i, sobre la columna que la sustenta, arriba als 57 metres d’altura i forma part de la silueta urbana de la ciutat. A altres ciutats, figures més modestes han anat a parar a terra en els darrers anys.
El juny del 2020, manifestants van vandalitzar les escultures de ciutats com Saint Pol, Boston, Miami i Massachusetts, als Estats Units, coincidint amb les protestes del moviment afroamericà Black Lives Matter. També a l’Amèrica Llatina n’han enderrocat, la darrera a Barranquilla, a Colòmbia, fa tot just tres mesos.
En altres ciutats, el mateix govern local ha decidit retirar-les. És el cas de Los Angeles, als EUA, on el 2018 una mandatària del comtat va explicar que anava fora perquè la figura “dona una visió romàntica de l’explotació de recursos i els éssers humans”. A Ciutat de Mèxic van fer el mateix la tardor passada.
