L’esclat de la guerra entre Rússia i Ucraïna genera, per la seva proximitat, un neguit social que sumem al que ja teníem acumulat durant els darrers dos anys de pandèmia. Què podem fer per no deixar-nos endur per la frustració i la por en períodes d’incertesa? Ingeborg Porcar, directora tècnica de la Unitat de Crisis de la Universitat Autònoma de Barcelona, recomana dosificar la informació que rebem: “Amb un o dos cops al dia n’hi ha prou, no cal estar connectats tot el dia”, ha dit.
“Els podem dir que Ucraïna és lluny, a tres dies en cotxe, i que aquí estem segurs”
Porcar s’ha referit molt especialment als efectes que les imatges i la informació sobre el conflicte bèl·lic puguin tenir en els infants. “No hem de deixar que ens preguntin sinó ser proactius, avançar-nos als dubtes que puguin tenir”. “Per sota dels nou anys no cal que els parlem del nombre de morts. Millor centrar-nos a parlar dels infants que viuen en la zona de conflicte, de com s’han quedat sense anar a l’escola i han hagut d’abandonar les joguines o els amics”.
Si en algun moment notem que es neguitegen, la psicòloga recomana deixar-los clar que el conflicte “està lluny. Els podem dir per exemple que per arribar a Ucraïna necessitem tres dies de viatge en cotxe i que aquí estem segurs”. En aquest sentit ha recomanat no alterar les rutines a l’hora d’anar a dormir. “Si deixem que dormin amb nosaltres perquè tenen por els estem donant a entendre que tenen motius per estar espantats”. Un altre dels arguments que ha aconsellat és emfatitzar que “el problema no és que hi hagi un conflicte sinó que es gestioni amb armes i amb una guerra, quan els problemes es poden resoldre d’una altra manera”.
“Aquesta guerra reobrirà ferides del passat”
A banda dels infants, Porcar ha alertat que qui més pot patir estrès davant la guerra són les persones migrants que ja han viscut un conflicte bèl·lic abans o persones grans que també recorden les que van viure quan eren petites o joves. Pel que fa a la resta, reconeix l’impacte que la guerra a Ucraïna té en les persones del primer món “que havíem donat per suposat que a Europa no ho tornaríem a veure. Constantment necessitem provar-nos que no estem veient un reportatge de la Segona Guerra Mundial, que està passant de veritat”.
“No hem après que no cal ensenyar imatges de cadàvers”
Porcar s’ha lamentat que, tot i el consens col·lectiu després dels atemptats de l’11-M de no ensenyar fotografies ni imatges de persones que van perdre la vida en els atacs de Madrid, “sorprenentment continuem tenint fotos de cadàvers i no ens aporten res. Veure cossos de persones mortes no és necessari i té un impacte altament traumatitzant”. “Pots ensenyar un carrer totalment devastat per les bombes i la gent ho entendrà sense necessitat de veure morts”.
