Què fa que un arbre es trenqui i cagui enmig de la ciutat? A l’agost, la caiguda d’una palmera a la plaça d’Emili Vendrell, al Raval, va matar una noia de 20 anys i també en les darreres setmanes s’han acumulat trencaments en diversos punts de la ciutat. Gerard Passola és botànic i està especialitzat en la gestió del risc de caiguda dels arbres.
En els arbres sempre hi ha alguna cosa lletja que et fa pensar que caldria reduir, tallar, eliminar… Però has de ser conscient que elimines un benefici”
.
Ell calcula que analitza uns 6.000 arbres l’any per encàrrec d’ajuntaments i particulars: “No tenim interès a equivocar-nos, però tampoc a tallar més del compte”.
“La datilera és l’espècie de palmera que pateix la majoria de trencaments”
El primer pas per comprovar el risc en un arbre és analitzar-lo visualment, a través dels “tensors o músculs” que el mantenen en equilibri. Després es pot fer una prova sonora, amb un martell que permet detectar si el tronc té cavitats interiors. I finalment s’utilitza un aparell especial que amb una broca fina fa una perforació i analitza la densitat de la fusta. Però no amb tots els arbres és igual de fàcil.
Els arbres expressen, però les palmeres són mudes. Tots els defectes són interns i no els veiem”
.
Segons Passola, no hi ha espècies amb més risc de caiguda que d’altres, sinó factors que propicien el trencament. És així amb una excepció: les palmeres datileres. “La datilera és l’espècie de palmera que pateix la majoria de trencaments. Tu no veus res i pots tenir sorpreses”, assegura. Arran de la mort de la noia al Raval per la caiguda d’un exemplar d’aquesta espècie, l’Ajuntament ha anunciat que tallarà totes les que facin més de deu metres a la ciutat.
La sequera ha suposat un canvi: “Els que més la pateixen són els arbres amb reg”
Passola apunta què pot fer que un arbre es trenqui. D’una banda, un impacte superior al que el tronc pot aguantar: “Si hi ha un huracà l’arbre no aguantarà, però no perquè tingui un defecte, i no hi podem fer res”. Una altra raó són les desadaptacions: “Per exemple, si talles un arbre i el de darrere passa d’estar protegit a rebre un vent al qual no estava acostumat“. Entre les desadaptacions s’hi inclou la sequera.
Si algú està acostumat a cobrar 10.000 i passa a cobrar-ne 1.000, tindrà un problema. El que ja en cobra 1.000 no ho notarà”
.
És per això que els arbres que vivien acostumats a un reg constant, i que se n’han quedat sense des del març, són els que poden debilitar-se més.
