Eren el que es coneix genèricament com a “expat”, professionals estrangers que arriben de països amb alt poder adquisitiu. Arribaven per estudiar, canviar d’aires o per treballar des d’aquí una temporada, però en aquest cas s’han acabat establint de forma indefinida. Julia Tiedemann i Koen Willems no només s’han quedat a viure a Barcelona, també han decidit emprendre aquí i ara, a través dels seus negocis, són testimonis ben de prop de l’interès que segueix despertant la ciutat com a lloc per establir-se.
La Julia és alemanya i va arribar en principi per estudiar nou mesos només. Ara ja fa 13 anys que viu a Barcelona. Des d’aquí va treballar per a una empresa informàtica multinacional, però quan van oferir-li un lloc a Alemanya, va decidir quedar-se. “M’agradava moltíssim la vida aquí, l’ambient multicultural, és una ciutat que vibra molt”, explica.
Fitnes per a “expats” i locals
Des de fa uns quatre anys s’ha reconvertit en entrenadora de fitnes i ha creat Bodyworx Hub, que defineix com “una comunitat per a locals i ‘expats'”, que sovint no tenen família aquí. “La idea és crear una xarxa”, diu. Organitza activitats a la platja o a parcs i ho compagina, a més, amb Fitness for Mamis, especialitzada en dones embarassades o que acaben de tenir un bebè.
Un 70 per cent de la clientela són “expats”. “He notat que hi ha molt interès d’alemanys, suecs i francesos per venir a Barcelona”. Aviat farà un pas més obrint un local propi al costat d’El Born Centre de Cultura i Memòria. “Ara em sento sobretot de Barcelona”. De fet, després de 12 anys de lloguer, ha decidit comprar ara un pis amb el marit a l’entorn de Glòries. “Fins que no trobi una altra ciutat que m’agradi més, em quedo aquí”, conclou.
Fisioteràpia i salut en l’idioma del client
En el cas del Koen, va ser l’amor el que el va portar aquí. La dona, argentina, ja vivia aquí i ell va traslladar-se des del seu país, els Països Baixos. És fisioterapeuta i un cop aquí va començar sobretot amb clients del món del “running”. Però fa uns anys va afegir un enfocament nou al negoci. “Vaig veure que la ciutat estava canviant, que cada cop venien més estrangers per treballar en el sector tecnològic i digital, i vam muntar Healthcare Barcelona”, explica.
L’empresa ofereix serveis de fisioteràpia però també altres de vinculats amb la salut. Tots els professionals són estrangers i això els permet tenir una cartera de clients majoritàriament d’altres països. “Els podem tractar, a més de castellà, en anglès, holandès, alemany, francès i fins i tot àrab”. Entre els “expats” que visita es troba, per exemple, “famílies americanes o australianes que venen a provar de viure un o dos anys a Europa”.
En el seu cas, té la família aquí, dues filles, “que van a una escola concertada i aprenen català”, i en total 15 anys de residència ja. “No em veig com a ‘expat’, potser un immigrant ‘de luxe’, per dir-ho així, però treballant ara com un local”.
“He vingut a buscar una vida millor”
Al programa bàsics de betevé també hi han passat dos estrangers que podrien rebre l’etiqueta d'”expats” però asseguren que no se senten còmodes amb aquest nom. En Brian David George és dels Estats Units però fa 11 anys que viu a Barcelona. Explica que ell es considera un migrant tot i que entén que el terme “expat” es refereix als estrangers que venen de determinats països. “Jo he vingut a buscar una vida millor”, diu. Tampoc la Cleo Benusiglio se sent còmoda amb el terme. Ella és italiana i fa cinc anys que viu a la ciutat.
Trobada d'”expats” al Museu Marítim
El Museu Marítim acollirà dissabte el Barcelona International Community Day. Es tracta d’un saló que busca “posar en valor l’oferta pública i privada que la ciutat té per la comunitat internacional”, explica Màrio Rubert, director de Promoció Econòmica Internacional de l’Ajuntament de Barcelona. De fet, a la ciutat el 43 % dels estrangers que hi viuen tenen formació superior i universitària. Això representa unes 200.000 persones. En aquest saló l’any passat va batre un rècord de participació amb 5.400 inscrits.
Una etiqueta per a determinats migrants
L’antropòleg José Mansilla també ha explicat al programa bàsics de betevé que els anomenats “expats” al cap i a la fi són persones migrants però que, en canvi, l’etiqueta s’utilitza per referir-se a un determinat tipus de nouvinguts: “de països del nord, de classe mitjana i blancs“, ha dit. Tot i això, ha posat de manifest que no té sentit criminalitzar-los perquè ells també “pateixen les mateixes conseqüències que la resta de ciutadans: lloguers alts, problemes de mobilitat, etc.”
