Barcelona és un punt d’atracció no només per a turistes, sinó també per a joves estrangers que s’hi queden a viure de forma temporal per estudiar i treballar. Són els anomenats “expats”, diminutiu de l’anglès ‘”expatriate”, una població itinerant que s’estableix a la ciutat durant mesos, però hi fa una vida semblant a la dels visitants de pocs dies. Són mig barcelonins i mig turistes, i la seva presència també transforma Barcelona.
A YouTube hi ha centenars de creadors de contingut que decideixen compartir els seus mesos de vida a la ciutat, amb consells per a altres “expats” que tot just acabin d’aterrar a la ciutat. És el cas de la Valerie, d’origen argentí i establerta a Barcelona l’any 2012. Va començar a fer vídeos de la ciutat sobre turisme, però ara s’ha especialitzat a donar consells per als qui hi volen viure: des de quin barri escollir a quins supermercats comprar.
“El primer que pregunten els qui pensen a venir a viure a Barcelona és quins barris són segurs“, explica la Valerie. També amb quants diners es pot sobreviure a Barcelona: “Amb la pandèmia i l’extensió del teletreball, és habitual que molts dels qui arribin conservin la feina del seu país d’origen, amb un sou superior als que tindrien aquí, i treballin des de la ciutat a distància”.
“Veïns que no són veïns”
Aquest tipus de migració té un impacte sobre la ciutat. L’any 2020 dos investigadors, de la Universitat Autònoma de Barcelona i la Universitat de Lisboa, en van fer un estudi. “Aquest tipus de població usa serveis propers als que utilitzen els turistes, més que no pas serveis de proximitat que atreuen als habitants permanents”, explica Agustín-Cocola Gant, un dels autors de la investigació. “Això fa que a les zones on es concentren proliferin cafès d’estètica concreta, amb els menús amb anglès, i preparats per treballar amb ordinadors”.
Cocola Gant va centrar el seu estudi en el Gòtic. Aquí la poblaci´ó empadronada d’origen europeu no ha fet més que créixer en els darrers anys. L’any 2000, segons el padró, un 5,59 % dels habitants del barri provenien de paisos d’Europa, mentre que al 2020 eren més del 20 %. Pel tipus de vida de molts d’aquests “expats”, també hi ha un impacte en la comunitat: “Molts veïns m’explicaven que aquest tipus de població és gent que viu al barri però que no són considerats veïns“, diu l’investigador.
A això també s’hi suma un impacte en el mercat de l’habitatge, perquè sovint aquesta “població transnacional”, com l’anomena Cocola Gant, és d’alt poder adquisitiu, i no els importa pagar per sobre del preu de mercat que hi ha a Barcelona.
