Pérez-Solà considera errònia la creença que “parlar del suïcidi als mitjans de comunicació pot promoure’n un efecte crida”. Afirma que si es visibilitzen aquestes situacions, es pot “ajudar aquestes persones” i “evitar una mort”. A Catalunya, moren cada any 500 persones per suïcidi, “el doble que per accidents de trànsit i 10 vegades més que per violència masclista” però “increïblement, no se’n parla”.
Segons el doctor, la majoria de les persones que se suïciden han comunicat “de forma directa o indirecta la seva intenció de matar-se”, però “hi ha una tendència a evitar el tema”. “Si un conegut et diu que li fa mal el braç, penses que pot ser un infart i el portes a urgències, però si et diu que aquesta vida no val la pena i que té ganes de desaparèixer, la majoria direm ‘no serà per a tant, anem a fer un cafè'” ha afegit. En aquest aspecte coincideix amb Borràs, qui considera que “podem ser més empàtics amb el dolor físic que amb l’emocional”.
Borràs ha explicat també que “la mort per suïcidi en la família més propera no se supera mai, ens deixarà una cicatriu per sempre”. Per això, diu, els familiars necessiten “no ser jutjats socialment com que no hem estat capaços d’ajudar” el suïcida i “ser compresos en el nostre dolor perquè és molt llarg”. L’associació Després del Suïcidi – Associació de Supervivents es va crear fa quatre anys i, des de llavors, han atès més de 1.300 persones.
Pérez-Solà també ha parlat del protocol que va posar en marxa la Generalitat per prevenir els suïcidis. N’ha fet una valoració positiva i ha dit que “s’ha aconseguit que el 60 o 70 % de les persones que arriben a urgències” per intent de treure’s la vida “després tinguin una cita en menys de 10 dies”. Ha explicat que abans no es feia cap seguiment d’aquestes persones. Ha afegit que “calen uns anys per veure si funciona”.
