Fa tot just un any vam demanar a quatre dones que ens expliquessin com el masclisme impregnava el seu dia a dia. Eren la Carol, la Sandra, la Clara i la Gina, que no es coneixien entre si però compartien la desigualtat per qüestions de gènere. La discriminació, la vulnerabilitat i els rols socials marcats en definien la vida quotidiana en família, als estudis, a la feina i en els moments d’oci.
Un any més tard de la manifestació massiva del 8 de maig del 2018, i d’una conscienciació feminista que sembla que guanya terreny, els hem tornat a preguntar sobre els mateixos aspectes per veure com els ha canviat la vida i, sobretot, si està canviant la societat.
La família | De la reducció de jornada a l’excedència
Carol Cervera és una de les més de 300.000 dones que tenen una reducció de jornada a l’estat espanyol per tenir cura d’altres persones. La xifra no ha variat respecte a l’any passat: un 95 % de les persones que s’hi acullen són dones. Ella, per cuidar el seu fill, que ja té dos anys. El que sí que ha canviat és la seva perspectiva de vida.
D’aquí a dues setmanes la Carol preveu agafar la baixa perquè espera un altre nen. I després? “Una excedència”, explica. És ella qui deixarà temporalment la feina d’infermera perquè el seu marit cobra més. I com explicava fa 12 mesos, com que ella és més a casa també s’ocupa en major proporció de fer feines de casa.
Els estudis | Objectiu: 30 % de dones en carreres tècniques
La Universitat Politècnica de Catalunya vol aconseguir arribar al 30 % de dones en carreres d’enginyeria d’aquí a cinc anys. És un bon propòsit segons Sandra Wells, que estudia un doble grau d’enginyeria física i matemàtiques, però difícil d’aconseguir si donem un cop d’ull a les xifres.
“L’any passat a primer curs hi havia set dones d’una quarantena d’alumnes, i aquest any en són sis, però això ja és una bona xifra”, assegura, perquè en anys anteriors havien estat encara menys. La falta de referents dones en tots els estudis, però especialment els tècnics, segueix sent una queixa recurrent però aquest any hi ha un motiu per a l’optimisme: “La Facultat de Matemàtiques i Estadística dedica el curs d’enguany a Sófia Kovalévskaia, una matemàtica russa”.
La feina | Consells de com conduir a una taxista
D’assetjament per part d’un client Clara Ceballos n’ha patit només un cop, i no ha tornat a passar. Però el que sí és una lluita diària, com ja ho era l’any passat, és ajudar els clients a posar la maleta al maleter: “La majoria d’homes no em deixen, i és la meva feina”, assegura. Però també explica que ara molts més clients li fan notar que s’alegren de trobar-se amb una taxista dona. Perquè no és fàcil: segueixen sent el 7 % del total de taxistes de Barcelona.
El gremi, però, s’està renovant, i ara ja no són tan freqüents els comentaris “d’homes grans” que expliquen a la Clara com s’ha de conduir. Per ella, la presència femenina al sector representa “la cara amable del taxi”.
L’oci | Autoprotecció en un grup de Telegram
Segueix amb les claus a la mà quan torna de nit a casa (per al que pugui passar) i segueix amb el mòbil agafat també per si cal donar una alerta. Però ara amb una eina més: un grup de Telegram de dones que no es coneixen entre si, però que reaccionen en cas que una companya publiqui la seva ubicació al xat: “De moment no l’hem hagut d’utilitzar, però trucaríem a la policia en cas que fos necessari“, explica Gina Driéguez.
Tot, per evitar formar part del 16 % de les noies que han patit una agressió masclista al carrer a Barcelona, segons l’Enquesta de violència masclista de l’Ajuntament de l’any 2010. Ara, però, tenen més aliats en el gènere masculí: “Hi ha més conscienciació i també molta feina per fer“, conclou.
