‘Les coses bones’, de Carlos Márquez, posa la lupa en les notícies positives de la ciutat, que de vegades passen inadvertides. Aquesta setmana el periodista s’ha fixat en l’esperança dels barcelonins de continuar vivint a la seva ciutat tot i l’encariment del lloguer. També ha posat la lupa en el partit de futbol que enfrontava el Cartagena i l’Espanyol i com s’ha d’educar contra el racisme també en l’esport i, per acabar, no ha volgut deixar passar que es faci un control dels ciclistes al Parc Natural de Collserola.
1. El somni de viure a Barcelona
Márquez es lamenta de la dificultat de trobar coses bones en una setmana en què s’ha conegut que el preu mitjà del lloguer a Barcelona ja està en 1.123 euros mensuals. El periodista però intenta ser optimista i buscar alguna cosa positiva i per això es fixa que hi ha algun districte on encara el lloguer es manté per sota dels 1.000 euros.
El preu suposa un increment de gairebé el 13 % en només un any. Si ens fixem en la darrera dècada, és una pujada del 62 %. El periodista es pregunta: “A tu t’han apujat el sou un 62 % en la darrera dècada? A mi tampoc”.
Márquez recorda que el salari mínim interprofessional se situa en els 1.080 euros en 14 pagues, o sigui 1.260 euros mensuals, i que tots els experts diuen que no s’hauria d’invertir més del 30 % del salari en l’habitatge. Ha fet el càlcul per edats i diu que és desesperant. El tant per cent del salari que destinen al lloguer els menors de 25 anys és el 90 % i dels 25 als 30 anys és el 60 %. Dels 30 als 35 anys és el 47 %. I va a la baixa, però no hi ha cap franja que hi destini menys del 31 %.
Tot i aquesta situació, es pregunta si hi ha alguna cosa bona. Márquez creu que la part positiva del drama de l’habitatge és que els barcelonins no perden l’esperança i volen seguir vivint a la seva ciutat.
Per acabar de manera optimista, recupera la cançó ‘Adiós a tu ciudad’, un himne de com és buscar pis a Barcelona de Los Nuevos Fenómenos, Ignasi Taltavull i Adri Romeo, amb qui vam parlar al ‘bàsics’.
2. Educació contra el racisme al futbol
Dijous, 5 d’octubre, es va jugar un partit de futbol que va enfrontar el Cartagena i l’Espanyol, amb victòria dels blanc-i-blaus per 0-2, amb gols de Milla i Braithwaite.
El jugador de l’Espanyol Omar El Hilali estava a punt de llançar un córner quan va advertir l’àrbitre que estava rebent insults racistes des de la grada. Aleshores es va aturar el partit i es va posar en marxa el protocol previst per a aquests casos, que és advertir per megafonia i a través de les pantalles. Fins que això no va passar, el joc no es va reprendre.
Es va actuar ràpid, sense nervis i de manera coordinada. També el Cartagena va actuar ràpid, primer al camp i després a les xarxes socials amb aquest missatge.
Però, no va acabar aquí i en un comunicat quan va acabar el partit van anunciar: “El Futbol Club Cartagena SAD informa que es procedirà a la retirada del carnet d’abonat” a la persona que va proferir els insults racistes.
Márquez valora molt positivament una actuació en cadena impecable. Així com també la reacció del jugador Omar El Hilali, que en les imatges del partit es veu que no mira a la grada ni respon, només parla amb l’àrbitre. Bravo per a ell. El periodista creu que aquesta reacció és molt diferent del soroll del jugador del Reial Madrid Vinícius, que recorda que no va anar a declarar quan li tocava perquè estava de vacances a Miami. Márquez sentencia i opina: “Totalment en contra de tot el racisme, però com hi reacciones també diu molt de quina és la teva batalla real”.
3. Control de ciclistes a Collserola
La policia de Sant Cugat va compartir fa pocs dies un missatge per Instagram.
Què va passar? Explica Márquez que han començat a posar multes perquè són multitud els ciclistes que incompleixen la normativa, sobretot els que van per corriols de menys de tres metres, que és el límit. Pel periodista, el primer que s’ha de recordar és que Collserola no és un jardí ni un parc urbà.
Collserola és des del 2010 un parc natural i com a tal té i necessita un nivell de protecció molt concret per garantir-ne el correcte manteniment. La norma dels ciclistes fa molts anys que està aprovada. Márquez recorda que el parc rep anualment prop de sis milions de visites, una bestiesa que s’ha disparat des de la pandèmia.
Això ha generat indignació a part dels ciclistes de muntanya. L’associació Collserola Sport Respecte Ciclisme (CSRC), que abans era Collserola sense Restriccions Ciclistes, ha fet un comunicat en contra de les sancions. També el signen la Federació Catalana de Ciclisme, la Unió Ciclista Sant Cugat i el Club Ciclista Sprint Bike de Sant Feliu.
Pel que expliquen, alguns companys han estat multats amb 200 euros per anar per corriols. Els agents donen compliment a l’ordenança del parc, que inclou sancions aprovades el 2018, tot i que ja el 94 hi havia una normativa al respecte.
Per tot això, demanen una taula de diàleg i no aplicar la normativa. Per Márquez, això de persecució constant “és absolutament fals”, entre altres coses perquè el parc el rodegen nou municipis que haurien d’haver incorporat les sancions a les seves ordenances i no ho han fet. Sant Cugat sí que ho ha fet i per això sanciona. Però és un bolet en 8.000 hectàrees.
Diu que no s’ha sancionat mai, ni abans ni ara, de manera important. El que sí que està passant, cosa que ha confirmat, és que l’erosió de determinats camins és molt preocupant. L’erosió de les rodes i de les frenades està arribant a la roca mare, explica.
“No veuria malament reservar una zona perquè facin el que vulguin“. Però creu que és un parc natural, ens agradi o no. De fet, CSRC té obert un contenciós administratiu contra el PEPNat de Collserola perquè considera que s’atempta contra els drets fonamentals dels usuaris de Collserola.
