‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. En aquesta ocasió posa la lupa optimista en un rescat ciutadà. Un grup de veïns de Sarrià van improvisar socórrer la Bora, una gossa que feia uns dies que estava sola en un pis i plorava desconsolada al balcó. També s’ha fixat en el Park(ing) Day, una jornada en què les places d’aparcament es transformen.

1. Rescat anònim d’un gos a Sarrià

Fa uns dies, al carrer de l’Hort de la Vila, a Sarrià, hi havia una gossa, de nom Bora, que plorava de manera desconsolada al balcó d’un primer pis i semblava que estigués a punt de saltar del balcó. Per com tremolava, semblava que feia hores que estava sola. De fet, la Guàrdia Urbana va explicar a Márquez, quan ja havia denunciat la noia italiana que resideix en aquest habitatge, que l’animal feia dos o tres dies que estava sol

L’article 15 del capítol 2 de l’ordenança que regula la tinença d’animals diu que no els podem deixar desatesos més de 12 hores i la sanció és de 400 euros.  

Davant d’aquesta situació, un grup de veïns van improvisar el rescat de la Bora. Al capdavant de l’equip de salvament hi havia Siscu Segurana. Ell és estibador i aquell migdia havia anat a buscar la seva parella, la Raquel, que treballa a prop.  

Aquestes són les imatges del rescat de la Bora a mans del Siscu que va enregistrar Carlos Márquez.

En una entrevista al ‘bàsics’ Segurana ha explicat que la gossa “era desesperació pura, pobreta”, i estava a punt de llançar-se del balcó, per això van actuar. Diu que té gos i “ja els mires d’una altra manera”.

Park(ing) Day, inscripcions obertes

El 20 de setembre se celebra a Barcelona el Park(ing) Day, una jornada en què les places d’aparcament al carrer es transformen. L’esdeveniment el coordina Espai Ambiental Cooperativa i l’Institut de Salut Global (ISGlobal), amb el suport de l’Ajuntament de Barcelona. 

La iniciativa va néixer a San Francisco l’any 2005 i se celebra cada tercer divendres de setembre, i a Barcelona es va estrenar l’any 2014, tot i que ja el 2007 hi va haver una primera performance a la rambla de Catalunya de la Fundació Natura.  

Analitzem què diuen els números sobre els vehicles a la ciutat. Cens de vehicles el 2014: 564.700 turismes. Cens de vehicles el 2023: 471.814. És un 28 % menys. El periodista diu que no és un 50 %, “però gens malament”.  

Per què és una cosa bona al juny quan se celebra al setembre? Márquez ho aclareix: perquè les inscripcions acabaran el 13 de juny. Tothom que ho vulgui pot fer una proposta a https://parkingdaybcn.org/ per fer la reserva d’espai corresponent i demostrar, diu el periodista, que l’espai públic no ha de ser necessàriament un aparcament a l’aire lliure. 

Les propostes per fer durant la jornada són variades: un grup de veïns i uns jocs de taula, però també s’hi poden fer tallers i accions més reivindicatives, com va fer, per exemple, Eixample Respira al carrer d’Aragó l’any passat.  

Márquez analitza si s’ha escoltat el clam del Park(ing) Day. Les xifres d’aparcament a Barcelona en via pública: des de principis de segle, Barcelona ha perdut el 45 % de places al carrer: de 192.000 a 105.000 places si agafem les dades del 2005, quan va néixer el Park(ing) Day, i les de l’any 2023, últimes xifres disponibles.

La caiguda més important és la d’aparcament lliure: de 138.000 el 2005 a 13.000 el 2023. En canvi, la zona verda, que es va crear l’any 2005, ha passat de 25.000 a 60.000.

Una curiositat: el periodista explica que, en l’acte dels 25 anys del Pacte per la Mobilitat, persones amb responsabilitat política l’any 2005 van admetre que el nom d’àrea verda no va ser gaire encertat, però que la intenció era seguir el camí de la zona blava, que havia començat a funcionar el 1983.  

Aquest diumenge, 9 de juny, són les eleccions europees. Sembla que molts ciutadans obliden que bona part de la legislació que regeix el país en matèria de transports, agricultura, tecnologia i immigració es decideix a Estrasburg i Brussel·les. Márquez no demana el vot per a ningú, però acaba ‘Les coses bones’ amb un “bon missatge de la plataforma Clean Cities”, un grup mediambiental d’entitats de tot Europa per aconseguir ciutats menys contaminades.