‘Les coses bones’, la secció més optimista del “bàsics”, repassa les notícies positives dels últims dies amb el periodista Carlos Márquez. Aquesta setmana ve acompanyat de l’equip del programa, que repassa els millors moments de la temporada. Márquez posa la lupa optimista en una història de superació: una adolescent que fa un any es va quedar sola celebrant el seu aniversari ha aconseguit fer pinya amb l’escola i la família i ha donat una lliçó de superació i resiliència. L’equip del programa fem un repàs dels millors moments de la secció més optimista, analitzem com un reportatge pot canviar les coses i recordem les persones anònimes que han passat pel plató per explicar-nos el seu dia a dia.
1. La Maria i la superació de la crua adolescència
Márquez explica una història que va començar fa un any, quan un pare, a qui anomenarem Josep, va compartir un tuit que es va fer molt viral. Explicava que la seva filla, a qui anomenarem Maria, s’havia quedat sola celebrant el seu aniversari. Resulta que el Josep havia proposat tres dates per fer una festa però ningú no hi va respondre. En el tuit, el Josep deia: “Si voleu, envieu les vostres felicitacions”. La Maria va complir 13 anys, una edat que pot ser complicada. La nena va rebre milers de missatges, alguns de persones molt conegudes.
El periodista va escriure al Josep i li va demanar permís per felicitar la seva filla en directe des de ‘Les coses bones’. Ell va agrair el gest, però va dir que la nena no es volia exposar tant. En resum: aquell tuit havia crescut massa, de fet es va disparar tant que el Josep va acabar esborrant-lo.
Justament, un any després, aquest dissabte, Márquez va rebre un missatge del Josep: “Hola, Carlos, fa un any de tota la moguda que es va generar entorn de l’aniversari de la Maria. Et volia agrair l’interès i la teva proposta en el seu dia i per això volia dir-te que la situació ha canviat molt. Ha trobat un grupet d’amigues que l’estimen, la respecten i volen estar amb ella. Ahir, en el dia del seu aniversari, va estar acompanyada tot el dia d’aquestes cinc amigues: va riure, va gaudir i va ser feliç. A la vida se li han de donar oportunitats i tenir paciència”.
El Josep va explicar-li que la feina del tutor a l’escola havia estat fonamental i que tot ha anat a millor per una suma de factors: l’escola, els pares i, sobretot, la nena, la Maria, que sense voler ha donat una lliçó de superació i resiliència a tots plegats. Ha estat un procés llarg, fins a finals del 2023 va continuar patint aquesta exclusió, de no sentir-se en un grup, d’estar perduda. Va baixar el rendiment a l’escola. “El món és molt dur i no pots estar esperant de braços plegats”, li deia el Josep. Els mesos de gener i febrer van suposar el canvi radical a la seva vida. Ara, la Maria se sent integrada i ha millorat molt el rendiment escolar. És una història amb final feliç des d’aquell aniversari, quan tot semblava negre.
És un cas concret, però a Barcelona i a tot arreu hi ha Maries i hi ha Joseps. És a dir, hi ha infants que se senten exclosos i que ho passen molt malament. I hi ha pares que pateixen. Márquez reflexiona: “Que no calgui un tuit per fer visibles situacions de soledat o exclusió. I enhorabona per a la Maria i el Josep”.
2. El “dream team” del ‘bàsics’
La directora del ‘bàsics’, l’Eva Arderius, tria la seva cosa bona, l’equip del programa, i fa un mosaic de tots els integrants que fan que cada dia el programa surti en antena.
3. Les coses del Márquez
L’Eduard Colldecarrera ha analitzat amb lupa els millors moments de la secció ‘Les coses bones’. En concret s’ha fixat en el periodista Carlos Márquez. Els grans èxits que ha deixat comentant les notícies més optimistes, les puntades de peu que ha donat al diccionari de la llengua catalana amb el seu ja clàssic “vivenda” i en com s’ha convertit en un expert en el mitjà, ja ho sap tot del món de la televisió.
4. Reportatges que canvien coses
El 21 de juny, es va retirar una marquesina de bus del carrer de la Marina després de set anys en desús. Veïns de la zona havien denunciat la situació recentment en un reportatge al programa ‘bàsics’, com a exemple de la manca d’accions per solucionar l’ocupació excessiva de les voreres als entorns de la Sagrada Família. Al cap de només uns dies de l’emissió de la notícia, l’antiga parada va desaparèixer de la vorera. El Francis Manzano analitza com una notícia, de vegades, pot ser un element de pressió per canviar les coses.
5. Persones amb ADN ‘bàsics’
Durant la temporada han passat pel plató del ‘bàsics’ barcelonins de tota mena i els hem volgut conèixer i donar-los veu. Un bomber jubilat, un conductor d’autobús, una monitora de gimnàstica de 86 anys, una treballadora del metro de Barcelona i els alumnes de l’Institut Escola la Mina campions en el torneig de futbol sala escolar de Catalunya contra el Barça. L’Adrià Calvo n’ha recuperat alguns fragments que configuren el collage de l’ADN ‘bàsics’. N’ha escollit cinc per palpar com respira la ciutat.
