Compartir pis és una solució cada cop més habitual per a persones, sobretot joves, que tenen difícil accedir a un habitatge. I justament això, compartir pis, és el que fan la Carolina, de 27 anys, i el Carles, de 83. No tenen cap vincle familiar, però tot i així han decidit viure sota el mateix sostre.
Són una de les més de 100 parelles del programa Viure i conviure, de la Fundació Roure, que des de fa 28 anys reuneix persones grans que viuen soles al seu pis amb estudiants joves que hi troben l’allotjament que busquen a Barcelona. “Sopem junts i veiem una sèrie de televisió, això no pot fallar mai”, explica Carles Ayerbe, de 83 anys i que en fa tres anys va quedar vidu i ja ha compartit casa seva amb altres estudiants. Però des de en fa dos viu amb Carolina Torres, una estudiant de 27 anys.
“També juguem i em fa de guia de Barcelona”
Torres va arribar de Colòmbia el 2021 per estudiar un màster i ara el doctorat, i és investigadora de càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron. Explica que valora tenir algú amb qui parlar quan arriba a casa i, a més, reconeix que sense un allotjament sense cost no hauria pogut continuar amb els estudis. Defineix el Carles com una persona molt activa i dinàmica i diu que amb ell “aprenc cada dia, hi ha un intercanvi cultural. També juguem i em fa de guia de Barcelona“.
La importància d’emparellar bé
Una de les persones que s’encarreguen de fer aquestes connexions entre joves i gent gran és Olga Ibáñez, psicòloga del programa Viure i conviure, de la Fundació Roure. Ha explicat que hi ha diferents perfils de persones i per això cal emparellar-les bé: “Hi ha gent gran que per exemple té pànic a estar sola a la nit i s’ha de buscar un estudiant a qui no li agradi sortir“.
“Una iniciativa fantàstica, et dona vida”
La iniciativa té aquest doble objectiu: proporcionar habitatge a joves que venen a estudiar a Barcelona i alhora combatre la soledat no desitjada de molta gent gran que viu a la ciutat. Pel Carles aquesta iniciativa és “fantàstica”, assegura que “et dona vida”. Segons l’últim Padró, un 13 % de barcelonins viuen sols i d’aquests la gran majoria, el 43 %, tenen més de 65 anys.
Allotjament sense cost, però amb requisits
L’allotjament no té cap cost, però els joves han de complir una sèrie de requisits: han de ser estudiants matriculats, de menys de 35 anys, que no resideixin a Barcelona i que parlin català o castellà amb fluïdesa. A més, se’ls demana el compromís de quedar-se un curs com a mínim i tenir dues hores diàries disponibles per conviure amb la persona gran. També han de passar sis nits a casa i l’hora màxima d’arribada són les 22.30 h. La Carolina no hi veu problema i considera que són les normes de convivència. A més creu que “som estudiants, no tens temps i això t’ajuda fins i tot a tenir rutines“.
