La xifra de persones que participen en la manifestació de l’11 de setembre és sovint un motiu de debat l’endemà de les mobilitzacions. La raó és que les xifres que proporcionen els organitzadors i els cossos policials o administracions acostumen a ser força diferents entre si. Tot plegat aixeca sospites pels mètodes que fan servir els uns i els altres per calcular els assistents. En la darrera Diada, per exemple, la Guàrdia Urbana va informar que hi havia 108.000 persones, mentre que l’Assemblea Nacional Catalana va anunciar que n’hi havia prop de 400.000.
Què passarà a la Diada 2022? Com es compten els manifestants? T’ho expliquem.
Com compten els manifestants la Guàrdia Urbana i l’ANC
El cos de la Guàrdia Urbana ha explicat al programa ‘bàsics’ de betevé quins són els criteris per comptar els manifestants. El principal fa referència a la densitat de la mobilització. El cos policial observa quantes persones hi ha per metre quadrat mitjançant les càmeres de trànsit, els helicòpters policials, les imatges dels mitjans de comunicació i els agents que hi ha a peu de carrer. A partir d’aquí s’estableix un paràmetre de mitjana. Si la densitat és baixa es calculen entre 0 i 1 manifestants per m2, si és alta entre 2 i 3 persones i si és molt alta de 4. Posteriorment, es calcula la superfície total de la manifestació discriminant les parades d’autobús, les tanques, els arbres, els monuments i la resta del mobiliari urbà. I finalment, es multiplica la superfície resultant per la densitat que hi ha de mitjana.
Pel que fa a l’Assemblea Nacional Catalana, utilitza un sistema força similar. Fonts de l’ANC diuen que també calculen la densitat de manifestants per m2 i la multipliquen per la superfície total. En el cas de la darrera Diada, afirmen que es va estimar que hi havia 140.000 m2 i entre 2 i 3 manifestants per m2. El resultat va ser els 400.000 assistents.
Mètodes poc rigorosos segons la UAB
Els sistemes de càlcul de la Guàrdia Urbana i el de l’ANC són similars però el resultat és diferent. Segons explica el director del Servei d’Estadística Analítica de la UAB, Llorenç Badiella, la raó és que aquests sistemes són, per norma general, poc rigorosos. Badiella explica que la densitat a les manifestacions és molt irregular i el resultat total d’assistents pot variar molt en funció de quina densitat s’estableix. Si, per exemple, es fixés que la superfície és de 100.000 m2 i es calcules que hi ha 3 persones per m2 el resultat seria de 300.000 manifestants. I només canviant el paràmetre per 2 persones per m2 el total baixaria considerablement a 200.000.
Mètodes més efectius per comptar manifestants
Per tal de posar llum en aquest reguitzell de dades ben diferents, el Servei d’Estadística Analítica de la UAB va posar en pràctica un altre mètode, més acurat des del punt de vista científic, en diverses mobilitzacions entre el 2012 i el 2019. Llorenç Badiella explica que un equip d’entre 20 i 30 persones es repartien homogèniament per tota la manifestació i cadascú sumava quantes persones hi havia en franges d’1 metre que ocupaven tot l’ample del recorregut. D’aquesta manera, s’obtenien més d’una seixantena de mostres que es multiplicaven per la longitud de la manifestació. I “a posteriori”, es feien correccions relacionades amb quantes interseccions hi havia al recorregut, el mobiliari urbà i d’altres paràmetres.
El resultat d’aquesta experiència de diversos anys és que la dada que obtenien a les manifestacions se situava normalment a mig camí del que deia la organització i del que deien les autoritats competents. D’altra banda, Badiella afirma que si no es duen a terme mètodes més precisos és per manca de voluntat ja que la tecnologia actual ho permet. De fet, explica que mitjançant helicòpters o drons es poden captar imatges que es processen amb ordinadors i calculen, per exemple, el nombre de caps. Aquest sistema ja es fa servir per comptar arbres o altres elements i una precisió molt més acurada que els sistemes que es fan servir avui.
