Deixar Barcelona per marxar a viure fora pot ser una opció volguda o una decisió presa a la força. En el cas de la Victòria i l’Arnau, s’hi mesclen les dues coses. Cansats de dedicar part del sou a pagar una habitació i estressats pel tràfec diari de la ciutat, han decidit anar a viure l’una al Baix Penedès i l’altre al Baix Camp. Tots dos han compartit la seva història de cansament de Barcelona a les xarxes socials
La Victòria va arribar a Barcelona el 2011 i, després de rondar de pis en pis a Gràcia, Sants, la plaça de la Universitat, la Bordeta i Nou Barris, aquest novembre va fer les maletes: “No he volgut marxar, sento que la ciutat m’ha forçat a anar-me’n. Em passava la jornada treballant, cansada i estressada, sense temps ni diners per a oci. I per viure, les opcions eren una habitació o dedicar massa part del sou a un pis per a mi mateixa”.
En el cas de l’Arnau, una oferta de feina l’ha fet tornar al poble on va créixer de petit després d’haver viscut a Barcelona des de feia quatre anys: “De jove havia idealitzat Barcelona, però un cop aquí em vaig adonar que no n’hi havia per a tant”. Com la Victòria, el motiu de pes per marxar és el preu de l’habitatge, però també un ritme de vida que considera antinatural: “Tot és ràpid i impersonal i sento que hi ha poc tracte humà, per exemple, amb els veïns”. Ho va expressar així en un escrit al seu blog:
Han volgut dissenyar tantes Barcelones que ja no saps quina és l’autèntica o si és tot de cartró pedra. Una ciutat que t’atrapa i t’expulsa al mateix temps i que moltes vegades m’ha fet preguntar-me qui es podrà permetre viure a Barcelona d’aquí a cinc, 10 o 20?”
La Victòria assegura que no tornarà a la ciutat, perquè no la troba a faltar: “No trobo a faltar les rondes, el soroll ni que canviïn la botiga de sota de casa cada tres mesos”. Tampoc s’hi ha de desplaçar perquè ara teletreballa al seu nou poble. L’Arnau tampoc s’hi veu, ni ara ni abans, quan hi treballava entre setmana i aprofitava els dies lliures per tornar al Baix Camp: “Als pobles ens emmirallem en l’àrea metropolitana i té coses molt bones, però vull reivindicar el poble com el millor espai per a una vida digna“.
