(ACN / Redacció) L’Hospital Universitari Vall d’Hebron i l’atenció primària de l’ICS han impulsat a l’àrea de referència de l’hospital, Barcelona Nord, un programa per millorar l’atenció sanitària als pacients crònics complexos. “Es tracta d’oferir a cada pacient crònic complex l’atenció més personalitzada possible, mantenir la malaltia controlada i procurar que l’atenció sanitària es desenvolupi en el seu àmbit més proper“, destaca Marta Losada, infermera gestora de casos de l’hospital.

El programa l’han desenvolupat l’Hospital Universitari Vall d’Hebron i la Gerència Territorial Atenció Primària Barcelona Ciutat (APBCN) de l’Institut Català de la Salut (ICS) en un context d’envelliment de la població i l’augment del nombre de pacients crònics complexos.

Com funciona el programa?

El sistema informàtic del Vall d’Hebron elabora una llista de pacients crònics complexos que arriben per segona vegada en sis mesos al servei d’Urgències de l’hospital, tant si requereixen ingrés com si no. La llista és revisada per la infermera gestora, que selecciona aquells casos en què el segon episodi ha estat per descompensació d’una insuficiència cardíaca o una agudització d’una malaltia pulmonar obstructiva crònica i els avalua de forma personalitzada. Després de consensuar-ho amb un metge, el deriva al recurs sanitari més adient: al centre d’atenció primària (CAP), a un equip d’atenció intermèdia o als serveis de Pneumologia o Cardiologia de l’hospital.

Entre les 48 hores i una setmana després d’entrar a urgències, el pacient rep una trucada per part de la infermera gestora per conèixer la seva situació. En el cas que el pacient hagi requerit un ingrés hospitalari a la unitat d’aguts o a la d’intermedis, se li fa seguiment sanitari, sigui de forma presencial o telemàtica.

Pacients amb insuficiència cardíaca i MPOC, els primers a participar-hi

El programa ha començat a aplicar-se a pacients amb MPOC i insuficiència cardíaca, dues de les patologies amb més prevalença entre la gent gran. El gerent de l’Atenció Primària Barcelona Ciutat, el doctor Ricard Riel, ha indicat que les dades procedents de la majoria d’estudis “suggereixen que una coordinació òptima entre l’atenció primària i l’atenció hospitalària en pacients amb aquestes patologies redueix la taxa de rehospitalitzacions potencialment evitables i redueix el risc d’esdeveniments clínics adversos”

Per la seva banda, el conseller de Salut, Manel Balcells, ha assenyalat que l’“atenció específica” a aquest perfil de pacients crònics complexos converteix el programa en un instrument no només “per a la descongestió de les urgències hospitalàries, sinó sobretot per a la millor atenció i qualitat de vida d’aquests pacients, que poden ser atesos de forma més directa”. 

El programa es va posar en marxa el març del 2022

Des que es va posar en marxa, el març passat, el programa ha atès 342 pacients amb MPOC o insuficiència cardíaca, 180 dels quals homes i 162, dones. El perfil majoritari és una persona amb una edat entorn dels 80 anys, que viu al seu domicili en companyia, que presenta dependència lleu-moderada per desenvolupar les activitats de la vida diària i que no té un deteriorament cognitiu previ o que és lleu. Sol ser una persona coneguda al CAP i que ha hagut d’anar diverses vegades a les urgències de l’hospital.