La medicina estètica està en auge i cada cop són més les persones que es realitzen algun retoc, com ara augmentar els llavis amb àcid hialurònic o treure’s arrugues amb bòtox. Segons la Societat Espanyola de Medicina Estètica (SEME), quatre de cada 10 espanyols han decidit fer-se un tractament, la gran majoria dones (el 71 %). Cada cop són més joves i, a diferència de temps enrere, ara amb 20 anys ja accedeixen a la medicina estètica.
Clàudia Amatriaín en té 21 i en un parell d’ocasions s’ha farcit els llavis amb àcid hialurònic. “Si saps el que t’estàs posant crec que és positiu. Tenia els llavis asimètrics i m’ho volia corregir. Gairebé tothom del meu entorn s’ha fet un retoc“, diu. Precisament els tractaments que usen aquesta substància són dels més demandats. L’àcid hialurònic és present al cos de forma natural i és un producte de farciment que no és permanent, però també té riscos.
“Això fa 10 anys no passava”
“Dura aproximadament un any i pots provocar un problema mèdic greu si no el saps fer servir“, alerta Josep Basart, metge estètic a Holaglow. En aquesta clínica confirmen el boom del sector i la popularitat d’altres tractaments, com el de suavitzar arrugues amb neuromoduladors, també coneguts com a bòtox. Basart admet, alhora, que creix l’interès per la medicina estètica per part del jovent: “Això fa 10 anys no passava”, sentencia.
“Moltes vegades venen influenciats pel que veuen a les xarxes socials i amb demandes que no són realistes. Com a metge has de ser ètic, adaptar-te al pacient, però, al mateix temps, posar límits”, relata Basart. Sigui com sigui, l’edat primerenca d’accés a la medicina estètica preocupa psicòlegs com Alba Alfageme, especialista en violències masclistes. Per ella, tot s’explica per la pressió estètica que pateix la dona.
“Ens ensenyen a estar constantment en guerra amb el nostre cos”
“La pressió respon als cànons de bellesa imposats per la societat patriarcal i també és una forma de violència contra les dones“, recalca. Alfageme afegeix que se’ns ensenya a “estar en guerra constantment amb el nostre cos” i això, alerta, genera problemes d’autoestima i salut mental. Segons ella, internet n’és un propulsor important i cal treballar des de la infància: “Si deixem els nostres joves a soles a les xarxes és molt fàcil que els arrosseguin”, avisa.
Aquesta psicòloga manté que és necessari promoure una mirada crítica amb els filtres que s’usen en les imatges que es difonen a Instagram, TikTok i Twitter, per saber diferenciar què és real del que no ho és. “S’ha d’evidenciar que la major part d’imatges dels qui tenim com a referents —com les influencers— no són reals”, puntualitza. Això sí, matisa que ara hi ha noies de renom en aquestes aplicacions que intenten canviar-ho.
Justament als mals de les xarxes socials s’hi refereixen noies universitàries entrevistades al programa ‘bàsics’, de betevé. Gairebé totes reconeixen que en alguna ocasió s’han plantejat fer-se algun retoc medicoestètic i critiquen que bregar amb la pressió per l’aparença que pateixen les dones no és fàcil. “Es basa tot en els ideals de bellesa i has de treballar perquè no t’afecti i dir: ‘Soc així i prou!’. Però és difícil”, reflexiona Alba Carrasco, de 20 anys.
“Veus moltes fotos a Instagram, a Twitter… amb noies molt perfectes i penses: “Ai, per què jo soc així i no d’aquesta manera?“, es pregunta Núria Martín, també de 20. Martina Perpinyà, de 18 anys, té un discurs contundent contra la medicina estètica i la cirurgia: “Et diuen que dona llibertat perquè decideixes què fas amb el teu cos i com vols que canviï però realment s’estan reproduint els cànons de bellesa que proposa la societat“.
A la influència de les xarxes també s’hi refereix Noemí Clemente, dona de 43 anys que per primer cop s’ha realitzat una mesoteràpia facial, que consisteix en l’aplicació intradèrmica de vitamines perquè la pell del rostre llueixi més jove. “Tinc la pell de la cara castigada per l’estrès i el tipus de vida que duc”, explica. I afegeix: “A totes ens agrada cuidar-nos, però aquest boom és pels filtres i les xarxes socials. Ara es valora molt la imatge, més que abans“.
